Diferència entre revisions de la pàgina «García Bacca, Juan David»
De Wikisofia
m (bot: - recorda -i segons alguns supera- l'estil + recorda –i segons alguns supera– l'estil) |
m (bot: - l'estil de [[Autor:Ortega + l'estil d'[[Autor:Ortega) |
||
| Línia 8: | Línia 8: | ||
La seva obra més significativa és ''Metafísica natural estabilitzada i problemàtica metafísica espontània'' (1963): en ella presenta una nova [[metafísica|metafísica]] del món «artificial» en què es troba l'home, que no és merament interpretativa, com l'és la tradicional, sinó ''transformadora ''de la [[real|realitat]] (que distingeix en món natural, artificial i artificioso); aquesta metafísica és concebuda com un esdeveniment que canvia les coses, i la denomina «projecte metafísic», que el seu objectiu no és un altre que posar tot ([[ens|ens]]) en estat de [[ser|ser]]. Segons el parer de J. Luis Abellán, la principal aportació filosòfica de l'autor és la seva «crítica de la raó econòmica», que interpreta el món com un mercat, que es transforma per acció del [[pensament|pensament]] i de la creativitat humana; una metafísica, per tant, que integra la realitat econòmica ([[Recurs:Juan .David García Bacca: filosofia i economia|veg. text]]). | La seva obra més significativa és ''Metafísica natural estabilitzada i problemàtica metafísica espontània'' (1963): en ella presenta una nova [[metafísica|metafísica]] del món «artificial» en què es troba l'home, que no és merament interpretativa, com l'és la tradicional, sinó ''transformadora ''de la [[real|realitat]] (que distingeix en món natural, artificial i artificioso); aquesta metafísica és concebuda com un esdeveniment que canvia les coses, i la denomina «projecte metafísic», que el seu objectiu no és un altre que posar tot ([[ens|ens]]) en estat de [[ser|ser]]. Segons el parer de J. Luis Abellán, la principal aportació filosòfica de l'autor és la seva «crítica de la raó econòmica», que interpreta el món com un mercat, que es transforma per acció del [[pensament|pensament]] i de la creativitat humana; una metafísica, per tant, que integra la realitat econòmica ([[Recurs:Juan .David García Bacca: filosofia i economia|veg. text]]). | ||
| − | Les seves obres es caracteritzen per un peculiar estil literari, amb abundància de neologismes, que recorda –i segons alguns supera– l'estil | + | Les seves obres es caracteritzen per un peculiar estil literari, amb abundància de neologismes, que recorda –i segons alguns supera– l'estil d'[[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]]. |
Veure [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. | Veure [[filosofia llatinoamericana|filosofia llatinoamericana]]. | ||
Revisió del 23:59, 5 feb 2018
Avís: El títol a mostrar «Juan David García Bacca» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «García Bacca, Juan David».
Filòsof espanyol, nascut a Pamplona, veneçolà per naturalització, va estudiar en Lovaina, París, Munic i Zuric, no només filosofia, sinó també física i matemàtiques, i es va doctorar a Barcelona. Va ser professor de Filosofia de les Ciències i Lògica Matemàtica –ciència de la qual és considerat introductor a Espanya– a la universitat de Barcelona (1932-1939) i, durant el seu exili a Hispanoamèrica, per causa de la guerra civil espanyola, professor a Mèxic, Quito i Caracas; va ser membre de l'Acadèmia de Ciències de Caracas, de l'Institut Internacional de Filosofia i de la Societat de Filosofia Alemanya i, en 1985, li va ser concedida la medalla d'or de la Universitat de Barcelona. Va ser un dels filòsofs de major relleu de l'anomenada «generació de l'exili». Inicialment interessat per la lògica i la filosofia de la ciència i l'activitat científica en general, dedica a aquests temes les seves primeres obres (Introducció a la lògica matemàtica, 1926; Elements de filosofia de les ciències, 1940), encara que l'atenció a la ciència la manté al llarg de tota la seva obra filosòfica (Antropologia i ciències contemporànies, 1962; Història filosòfica de les ciències, 1963).
La seva obra més significativa és Metafísica natural estabilitzada i problemàtica metafísica espontània (1963): en ella presenta una nova metafísica del món «artificial» en què es troba l'home, que no és merament interpretativa, com l'és la tradicional, sinó transformadora de la realitat (que distingeix en món natural, artificial i artificioso); aquesta metafísica és concebuda com un esdeveniment que canvia les coses, i la denomina «projecte metafísic», que el seu objectiu no és un altre que posar tot (ens) en estat de ser. Segons el parer de J. Luis Abellán, la principal aportació filosòfica de l'autor és la seva «crítica de la raó econòmica», que interpreta el món com un mercat, que es transforma per acció del pensament i de la creativitat humana; una metafísica, per tant, que integra la realitat econòmica (veg. text).
Les seves obres es caracteritzen per un peculiar estil literari, amb abundància de neologismes, que recorda –i segons alguns supera– l'estil d'Ortega y Gasset.
Veure filosofia llatinoamericana.