Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Brehier, Émile»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "i Gasset" a "y Gasset")
m (bot: - pròleg de [[Autor:Ortega + pròleg d'[[Autor:Ortega)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Bréhier
 
|Cognom=Bréhier
 
}}
 
}}
Filòsof francès, professor de filosofia en diversos liceus i a les universitats de Rennes, Bordeus i la Sorbona de París, especialment dedicat a la investigació de la història de la filosofia. És particularment conegut per la seva ''Història de la filosofia'' (1926-1930, diverses vegades reeditada, amb pròleg de [[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]] en l'edició castellana de 1942). En la controvèrsia que va tenir lloc a França en el període d'entreguerres, sobre si podia parlar-se d'una «[[filosofia cristiana|filosofia cristiana]]», va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria -[[contradictio in adiecto|''contradictio in adiecto'']]-, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un [[saber|saber]] que se suposa merament [[racional|racional]].  En aquesta polèmica, va comptar amb el suport de [[Autor:Brunschwicg, Léon|Léon Brunschvicg]] i va tenir en contra a [[Autor:Gilson,_Étienne|Étienne Gilson]].
+
Filòsof francès, professor de filosofia en diversos liceus i a les universitats de Rennes, Bordeus i la Sorbona de París, especialment dedicat a la investigació de la història de la filosofia. És particularment conegut per la seva ''Història de la filosofia'' (1926-1930, diverses vegades reeditada, amb pròleg d'[[Autor:Ortega y Gasset, José|Ortega y Gasset]] en l'edició castellana de 1942). En la controvèrsia que va tenir lloc a França en el període d'entreguerres, sobre si podia parlar-se d'una «[[filosofia cristiana|filosofia cristiana]]», va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria [[contradictio in adiecto|''contradictio in adiecto'']], l'addició de l'adjectiu «cristià» a un [[saber|saber]] que se suposa merament [[racional|racional]].  En aquesta polèmica, va comptar amb el suport de [[Autor:Brunschwicg, Léon|Léon Brunschvicg]] i va tenir en contra a [[Autor:Gilson,_Étienne|Étienne Gilson]].
  
 
Va ser director de la ''Revue Philosophique'' i de ''L'Encyclopédie Philosophique''.  En 1941 va succeir a [[Autor:Bergson,_Henri|Henri Bergson]] en ''l'Académie des sciences morals et politiques''.
 
Va ser director de la ''Revue Philosophique'' i de ''L'Encyclopédie Philosophique''.  En 1941 va succeir a [[Autor:Bergson,_Henri|Henri Bergson]] en ''l'Académie des sciences morals et politiques''.

Revisió de 23:58, 5 feb 2018

Emile-Brehier.jpeg

Avís: El títol a mostrar «Émile Bréhier» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Brehier, Émile».

Filòsof francès, professor de filosofia en diversos liceus i a les universitats de Rennes, Bordeus i la Sorbona de París, especialment dedicat a la investigació de la història de la filosofia. És particularment conegut per la seva Història de la filosofia (1926-1930, diverses vegades reeditada, amb pròleg d'Ortega y Gasset en l'edició castellana de 1942). En la controvèrsia que va tenir lloc a França en el període d'entreguerres, sobre si podia parlar-se d'una «filosofia cristiana», va defensar la postura que nega, per inconseqüent i contradictòria –contradictio in adiecto–, l'addició de l'adjectiu «cristià» a un saber que se suposa merament racional. En aquesta polèmica, va comptar amb el suport de Léon Brunschvicg i va tenir en contra a Étienne Gilson.

Va ser director de la Revue Philosophique i de L'Encyclopédie Philosophique. En 1941 va succeir a Henri Bergson en l'Académie des sciences morals et politiques.