Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: cita sobre conceptes còsmics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: cita sobre conceptes sósmicos|Idioma=Español}} Crido a totes les idees transcendentals, en la mesura...».) |
|||
| (6 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: cita sobre conceptes sósmicos|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: cita sobre conceptes sósmicos|Idioma=Español}} | ||
| − | + | Anomeno a totes les idees transcendentals, en la mesura en què es refereixen a l'absoluta totalitat en la síntesi dels fenòmens, ''conceptes còsmics''. Tal denominació es deu [...] a aquesta mateixa totalitat incondicionada en la qual es basa també el concepte d'univers, que és, al seu torn, una simple idea [...]. Així, doncs, igual que els paralogismes de la raó pura asseien les bases d'una psicologia dialèctica, de la mateixa manera ens oferirà l'antinòmia de la raó pura els principis transcendentals d'una suposada cosmologia pura (racional), no perquè la considerem vàlida ni perquè ens l'apropiem, sinó –tal com indica el simple nom de conflicte de la raó– per a exposar-la com una idea d'aparença enllumenadora, però falsa, com una idea incompatible amb els fenòmens. | |
| − | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc. l. 2, cap. 2, B 435 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 383).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:09, 31 gen 2018
Anomeno a totes les idees transcendentals, en la mesura en què es refereixen a l'absoluta totalitat en la síntesi dels fenòmens, conceptes còsmics. Tal denominació es deu [...] a aquesta mateixa totalitat incondicionada en la qual es basa també el concepte d'univers, que és, al seu torn, una simple idea [...]. Així, doncs, igual que els paralogismes de la raó pura asseien les bases d'una psicologia dialèctica, de la mateixa manera ens oferirà l'antinòmia de la raó pura els principis transcendentals d'una suposada cosmologia pura (racional), no perquè la considerem vàlida ni perquè ens l'apropiem, sinó –tal com indica el simple nom de conflicte de la raó– per a exposar-la com una idea d'aparença enllumenadora, però falsa, com una idea incompatible amb els fenòmens.
| I. Kant, Crítica de la razón pura, Dialéc. trasc. l. 2, cap. 2, B 435 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 383). |