Diferència entre revisions de la pàgina «Popper, Karl: la inducció és innecessària»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper, Karl: la inducció és innecessària|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper, Karl: la inducció és innecessària|Idioma=Español}} | ||
la inducció és innecessària | la inducció és innecessària | ||
| − | + | No és possible mai «justificar» o verificar les teories científiques. Però, malgrat això, una hipòtesi determinada, A, pot superar-ne sota certes circumstàncies una altra, B: bé sigui perquè B està en contradicció amb certs resultats de l'observació –i, per tant, queda «falsada» per aquests–, o perquè és possible deduir més prediccions valent-se de A que de B. El màxim que podem dir d'una hipòtesi és que fins al moment ha estat capaç de mostrar la seva vàlua, i que ha tingut més èxit que unes altres: tot i que, en principi, no cal mai justificar-la, verificar-la ni tan sols fer veure que sigui probable. Aquesta avaluació de la hipòtesi recolza exclusivament en les conseqüències ''deductives'' (prediccions) que poden extreure-se'n: ''no cal ni esmentar la paraula «inducció»''. | |
{{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'',Tecnos, Madrid 1977, p. 293.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''La lógica de la investigación científica'',Tecnos, Madrid 1977, p. 293.|Títol=La lógica de la investigación científica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 23:49, 30 gen 2018
la inducció és innecessària
No és possible mai «justificar» o verificar les teories científiques. Però, malgrat això, una hipòtesi determinada, A, pot superar-ne sota certes circumstàncies una altra, B: bé sigui perquè B està en contradicció amb certs resultats de l'observació –i, per tant, queda «falsada» per aquests–, o perquè és possible deduir més prediccions valent-se de A que de B. El màxim que podem dir d'una hipòtesi és que fins al moment ha estat capaç de mostrar la seva vàlua, i que ha tingut més èxit que unes altres: tot i que, en principi, no cal mai justificar-la, verificar-la ni tan sols fer veure que sigui probable. Aquesta avaluació de la hipòtesi recolza exclusivament en les conseqüències deductives (prediccions) que poden extreure-se'n: no cal ni esmentar la paraula «inducció».
| La lógica de la investigación científica,Tecnos, Madrid 1977, p. 293. |
Original en castellà
la inducción es innecesaria
Nunca es posible «justificar» o verificar las teorías científicas. Mas, a pesar de ello, una hipótesis determinada, A, puede aventajar bajo ciertas circunstancias a otra, B: bien sea porque B esté en contradicción con ciertos resultados de la observación –y, por tanto, quede «falsada» por ellos–, o porque sea posible deducir más predicciones valiéndose de A que de B. Lo más que podemos decir de una hipótesis es que hasta el momento ha sido capaz de mostrar su valía, y que ha tenido más éxito que otras: aun cuando, en principio, jamás cabe justificarla, verificarla ni siquiera hacer ver que sea probable. Esta evaluación de la hipótesis se apoya exclusivamente en las consecuencias deductivas (predicciones) que pueden extraerse de ella: no se necesita ni mencionar la palabra «inducción».