Diferència entre revisions de la pàgina «Màquina de Turing»
De Wikisofia
m (bot: - problema d'Hilbert de + problema de Hilbert de) |
m (bot: - resultat al fet que va + resultat a què va) |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:turing.gif|thumb|Alan M. Turing]] | [[File:turing.gif|thumb|Alan M. Turing]] | ||
− | Procediment «mecànic» idealitzat, això és, procediment que seguiria una màquina ideal, descompost en les seves parts elementals i inventat pel matemàtic anglès [[Autor:Turing, Alan Mathison|Alan Turing]] (1912-1954) com a resposta a l'anomenat [[decisió, problema de la|problema de decisió]], proposat en 1900 per [[Autor:Hilbert, David|David Hilbert]], al Congrés nacional de matemàtics a París. Aquest problema plantejava si era possible trobar un procediment algorítmic, o un procediment mecànic, que resolgués, en principi, tots els problemes de matemàtiques. Turing va dissenyar (1937) aquesta màquina ideal com un dispositiu constituït per un autòmat i una cinta (potencialment) infinita, dividida en caselles amb símbols o en blanc, i un dispositiu capaç de llegir el contingut de cada casella, esborrar o imprimir símbols, i de desplaçar-se cap endavant o cap enrere (o esquerra i dreta), de manera que, efectuats tots els càlculs, la màquina es parés i donés el resultat final. El resultat | + | Procediment «mecànic» idealitzat, això és, procediment que seguiria una màquina ideal, descompost en les seves parts elementals i inventat pel matemàtic anglès [[Autor:Turing, Alan Mathison|Alan Turing]] (1912-1954) com a resposta a l'anomenat [[decisió, problema de la|problema de decisió]], proposat en 1900 per [[Autor:Hilbert, David|David Hilbert]], al Congrés nacional de matemàtics a París. Aquest problema plantejava si era possible trobar un procediment algorítmic, o un procediment mecànic, que resolgués, en principi, tots els problemes de matemàtiques. Turing va dissenyar (1937) aquesta màquina ideal com un dispositiu constituït per un autòmat i una cinta (potencialment) infinita, dividida en caselles amb símbols o en blanc, i un dispositiu capaç de llegir el contingut de cada casella, esborrar o imprimir símbols, i de desplaçar-se cap endavant o cap enrere (o esquerra i dreta), de manera que, efectuats tots els càlculs, la màquina es parés i donés el resultat final. El resultat a què va arribar, més o menys al mateix temps que [[Autor:Church, Alonzo|Alonzo Church]], que havia treballat en el mateix problema de Hilbert de forma independent, és que: 1) una màquina de Turing és un algorisme; 2) si una màquina de Turing resol un problema, és que aquest és computable; 3) no existeix un algorisme general per a tot problema matemàtic o, el que és el mateix, no per a tot problema la màquina de Turing s'atura, o no tot problema és computable. Si a aquestes conclusions s'hi afegeix que la ment humana pot considerar-se una màquina de Turing, tenim la denominada [[tesi de Church-Turing|tesi de Church-Turing]]. |
Es denomina «màquina universal de Turing» a la màquina de Turing capaç de solucionar tot problema computable. Els computadors digitals actuals es consideren màquines d'aquest tipus. | Es denomina «màquina universal de Turing» a la màquina de Turing capaç de solucionar tot problema computable. Els computadors digitals actuals es consideren màquines d'aquest tipus. |
Revisió del 23:30, 30 gen 2018
Procediment «mecànic» idealitzat, això és, procediment que seguiria una màquina ideal, descompost en les seves parts elementals i inventat pel matemàtic anglès Alan Turing (1912-1954) com a resposta a l'anomenat problema de decisió, proposat en 1900 per David Hilbert, al Congrés nacional de matemàtics a París. Aquest problema plantejava si era possible trobar un procediment algorítmic, o un procediment mecànic, que resolgués, en principi, tots els problemes de matemàtiques. Turing va dissenyar (1937) aquesta màquina ideal com un dispositiu constituït per un autòmat i una cinta (potencialment) infinita, dividida en caselles amb símbols o en blanc, i un dispositiu capaç de llegir el contingut de cada casella, esborrar o imprimir símbols, i de desplaçar-se cap endavant o cap enrere (o esquerra i dreta), de manera que, efectuats tots els càlculs, la màquina es parés i donés el resultat final. El resultat a què va arribar, més o menys al mateix temps que Alonzo Church, que havia treballat en el mateix problema de Hilbert de forma independent, és que: 1) una màquina de Turing és un algorisme; 2) si una màquina de Turing resol un problema, és que aquest és computable; 3) no existeix un algorisme general per a tot problema matemàtic o, el que és el mateix, no per a tot problema la màquina de Turing s'atura, o no tot problema és computable. Si a aquestes conclusions s'hi afegeix que la ment humana pot considerar-se una màquina de Turing, tenim la denominada tesi de Church-Turing.
Es denomina «màquina universal de Turing» a la màquina de Turing capaç de solucionar tot problema computable. Els computadors digitals actuals es consideren màquines d'aquest tipus.