Diferència entre revisions de la pàgina «Cita V. Camps 1»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: - on cap i i precís regular + on es pot i cal regular) |
||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita V. Camps 1|Idioma=Español}} |
| − | |||
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita V. Camps 1|Idioma=Español}} | ||
| − | Perquè la moral és pública i no privada. L'àmbit de la moral, allí on | + | Perquè la moral és pública i no privada. L'àmbit de la moral, allí on es pot i cal regular i jutjar, és el de les accions i decisions que tenen una repercussió en la col·lectivitat o que són d'interès comú. Les accions que conformen el que podem denominar la felicitat col·lectiva, que no és el mateix que la felicitat individual. L'espai de la felicitat col·lectiva és el de la justícia, virtut central de l'ètica des de Plató. |
{{Ref|Ref=V. Camps, ''Virtudes públicas'', Espasa Calpe, Madrid 1993, p. 23.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=V. Camps, ''Virtudes públicas'', Espasa Calpe, Madrid 1993, p. 23.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:37, 28 gen 2018
Perquè la moral és pública i no privada. L'àmbit de la moral, allí on es pot i cal regular i jutjar, és el de les accions i decisions que tenen una repercussió en la col·lectivitat o que són d'interès comú. Les accions que conformen el que podem denominar la felicitat col·lectiva, que no és el mateix que la felicitat individual. L'espai de la felicitat col·lectiva és el de la justícia, virtut central de l'ètica des de Plató.
| V. Camps, Virtudes públicas, Espasa Calpe, Madrid 1993, p. 23. |
Original en castellà
Porque la moral es pública y no privada. El ámbito de la moral, allí donde cabe y e preciso regular y juzgar, es el de las acciones y decisiones que tienen una repercusión en la colectividad o que son de interés común. Las acciones que conforman lo que podemos denominar la felicidad colectiva, que no es lo mismo que la felicidad individual. El espacio de la felicidad colectiva es el de la justicia, virtud central de la ética desde Platón.