Diferència entre revisions de la pàgina «Hegel: qui pensa en abstracte?»
De Wikisofia
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
− | |||
Pensar? I en abstracte? Campi Qui pugui! Així sento exclamar a un traïdor venut ja a l'enemic... El que es tracta de saber és qui pensa en abstracte. Qui pensa en abstracte? L'home inculte, no el culte. Em limitaré a posar alguns exemples demostratius d'aquesta tesi. [...] | Pensar? I en abstracte? Campi Qui pugui! Així sento exclamar a un traïdor venut ja a l'enemic... El que es tracta de saber és qui pensa en abstracte. Qui pensa en abstracte? L'home inculte, no el culte. Em limitaré a posar alguns exemples demostratius d'aquesta tesi. [...] | ||
Revisió del 13:29, 11 nov 2017
Pensar? I en abstracte? Campi Qui pugui! Així sento exclamar a un traïdor venut ja a l'enemic... El que es tracta de saber és qui pensa en abstracte. Qui pensa en abstracte? L'home inculte, no el culte. Em limitaré a posar alguns exemples demostratius d'aquesta tesi. [...]
Un assassí és conduït al cadafal. Per al poble comú no és cap altra cosa que un assassí. Potser les dames, al veure'l passar, comentin el seu aspecte físic, diguin que és un home fort, bonic, interessant. A l'escoltar això, l'home del poble exclamarà, indignat: "¿Com? Un assassí, i bonic?" Un coneixedor de l'home intentarà indagar la trajectòria seguida per l'educació d'aquest criminal; descobrirà potser en la seva històries en la seva infantesa o en la seva primera joventut, males relacions familiars del pare i de la mare; descobrirà que una lleugera transgressió d'aquest home va ser castigada amb una duresa exagerada que li va fer rebel·lar-se contra l'ordre existent, que ho va fer col·locar-se al marge d'aquest ordre i va acabar empenyent-lo al crim per poder subsistir. Doncs bé, tot això és pensar en abstracte, no veure en l'assassí més que aquesta nota abstracta, la que és un assassí, de tal manera que aquesta simple qualitat destrueix o esborra en ell quant hagi de naturalesa humana.
"¡Vella, els ous que vol vendre'm estan podrits!", diu la compradora a la camperola, al mercat. "¿Com? -replica aquesta- que els meus ous estan podrits? Això és el que s'atreveix a dir aquesta pollosa dels meus ous? Com si no sabéssim que els seus pares es menjaven els colzes de fam, que la seva mare va fugir amb un francès i la seva àvia va morir a l'hospital! Mira quin mocador tan bonic i ple d'ornaments porta! Caldria veure com porta la camisa! D'on haurà tret tants ornaments i barrets? Si no hi hagués oficials en la guarnició, no anirien moltes tan ben vestides i haurien de passar-se el dia sargint les mitges." En una paraula, Ia venedora. portada per la seva còlera, no deixa os sa a la compradora. Doncs bé, aquesta vella pensa també en abstracte, veient-ho tot, el mocador, els barrets i la camisa de la dona, els seus dits i altres parts de el seu cos i fins a als seus pares i tota la seva parentela, única i exclusivament a través de l'horrible delicte comès per ella al dir que els ous que tractava de vendre-li estaven podrits. A partir d'aquest moment, veu tot el que a aquesta dama es refereix tenyit pel color dels "ous podrits". En canvi. crec que aquells oficials dels que parla la venedora de ser certa la seva malícia, cosa que posem en dubte- hauran pogut veure en la dama coses ben diferents.
I, passant ara de la vella als servents, cal dir que els pitjor col·locats són els que han de servir a persones d'estat social inferior i poca fortuna. En això, com en tot, l'home inculte pensa en abstracte, es dóna aires de gran senyor envers els criats, només veu en ells als seus servidors; s'aferra al predicat de "servidors" i no sap sortir d'allà... La mateixa diferència apreciem en la milícia: a l'exèrcit austríac pot donar-se d'assots al soldat: els soldats són, doncs, una canalla. Per on el soldat ras és concebut per l'oficial com l'exponent abstracte d'un subjecte assotable amb què ell, un senyor que vesteix uniforme i cenyeix espasa, ha d'haverse-les, cosa que és per a encomanar-se al diable. (Werke, t. XVIII, pp. 400 ss.)
_____________________________________
Text escollit per Ernst Bloch: Sujeto-objeto. El pensamiento de Hegel, FCE, Mèxic 1982, p.32-33.