Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el jo penso»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| (2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el jo penso|Idioma=Español}} |
| − | + | El ''Jo penso ''ha de ''poder ''acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensada, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. La representació que pot donar-se amb anterioritat a tot pensar rep el nom d{{'}}''intuïció''. [...] La anomeno ''apercepció pura ''per distingir-la de l'empírica, o també ''apercepció originària'', ja que és una autoconsciència que, en donar lloc a la representació'' Jo penso ''(que ha de poder acompanyar a totes les altres i que és la mateixa en tota consciència), no pot estar acompanyada per cap representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de l'autoconsciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer ''a priori ''partint d'ella. | |
| − | |||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el jo penso|Idioma=Español}} | ||
| − | El ''Jo penso ''ha de ''poder ''acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura, ''Analitica trasc., sec. segunda, § B 132 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 153-154).|Títol=Crítica de la razón pura, |Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura, ''Analitica trasc., sec. segunda, § B 132 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 153-154).|Títol=Crítica de la razón pura, |Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 12:53, 11 nov 2017
El Jo penso ha de poder acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensada, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. La representació que pot donar-se amb anterioritat a tot pensar rep el nom d'intuïció. [...] La anomeno apercepció pura per distingir-la de l'empírica, o també apercepció originària, ja que és una autoconsciència que, en donar lloc a la representació Jo penso (que ha de poder acompanyar a totes les altres i que és la mateixa en tota consciència), no pot estar acompanyada per cap representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de l'autoconsciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer a priori partint d'ella.
| Crítica de la razón pura, Analitica trasc., sec. segunda, § B 132 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 153-154). |
Original en castellà
El Yo pienso tiene que poder acompañar todas mis representaciones. De lo contrario, sería representado en mí algo que no podría ser pensado, lo que equivale a decir que la representación, o bien sería imposible o, al menos, no sería nada para mí. La representación que puede darse con anterioridad a todo pensar recibe el nombre de intuición. [...] La llamo apercepción pura para distinguirla de la empírica, o también apercepción originaria, ya que es una autoconciencia que, al dar lugar a la representación Yo pienso (que ha de poder acompañar a todas las demás y que es la misma en toda conciencia), no puede estar acompañada por ninguna representación. Igualmente, llamo a la unidad de apercepción la unidad trascendental de la autoconciencia, a fin de señalar la posibilidad de conocer a priori partiendo de ella.