Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Popper, Karl: contingut d'una teoria»

De Wikisofia

m (bot: - denominar-se la ''audàcia'' + denominar-se l{{'}}''audàcia'')
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper, Karl: contingut d'una teoria|Idioma=Espanyol}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Popper, Karl: contingut d'una teoria|Idioma=Espanyol}}
 
contingut d'una teoria
 
contingut d'una teoria
  
La magnitud del contingut d'una teoria és el que pot denominar-se la ''audàcia'' de la mateixa: com més sostinguem una teoria, tant major és el risc que la teoria sigui ''falsa''. Així doncs, certament busquem la veritat, però estem interessats únicament en veritats audaces, arriscades. Novament la teoria de la gravitació newtoniana o einsteiniana són bons exemples de teories audaces, que tenen un gran contingut lògic, el mateix que la teoria quàntica dels àtoms, o la teoria de la informació genètica xifrada, que resol en part el problema de la transmissió hereditària.
+
La magnitud del contingut d'una teoria és el que pot denominar-se l{{'}}''audàcia'' de la mateixa: com més sostinguem una teoria, tant major és el risc que la teoria sigui ''falsa''. Així doncs, certament busquem la veritat, però estem interessats únicament en veritats audaces, arriscades. Novament la teoria de la gravitació newtoniana o einsteiniana són bons exemples de teories audaces, que tenen un gran contingut lògic, el mateix que la teoria quàntica dels àtoms, o la teoria de la informació genètica xifrada, que resol en part el problema de la transmissió hereditària.
  
 
Tals teories audaces tenen, com he dit, un gran contingut; i certament, un gran contingut lògic i empíric.
 
Tals teories audaces tenen, com he dit, un gran contingut; i certament, un gran contingut lògic i empíric.
Línia 8: Línia 8:
 
Aquests dos conceptes de contingut es poden explicar de la següent manera: el contingut lògic d'una teoria és la seva ''massa deductiva'',és a dir, la quantitat o classe de totes les proposicions que es poden ''deduir lògicament ''a partir de la teoria en qüestió. Com més gran sigui el nombre de conclusions extretes, molt millor.
 
Aquests dos conceptes de contingut es poden explicar de la següent manera: el contingut lògic d'una teoria és la seva ''massa deductiva'',és a dir, la quantitat o classe de totes les proposicions que es poden ''deduir lògicament ''a partir de la teoria en qüestió. Com més gran sigui el nombre de conclusions extretes, molt millor.
  
Potser sigui encara més interessant la idea del ''contingut empíric'' d'una teoria. Per comprendre aquesta idea, ''partim que una llei empírica ''o una teoria ''empírica prohibeix ''certs processos observables. (La teoria «tots els corbs són negres» prohibeix l'existència de corbs blancs; i l'observació d'un corb blanc refuta la teoria). En aquest sentit, hem vist que la psicoanàlisi freudiana no prohibeix, precisament, ''cap'' procediment observable. El seu contingut lògic és segurament gran; però el seu contingut empíric és nul.
+
Potser és encara més interessant la idea del ''contingut empíric'' d'una teoria. Per a comprendre aquesta idea, ''partim que una llei empírica ''o una teoria ''empírica prohibeix ''certs processos observables. (La teoria «tots els corbs són negres» prohibeix l'existència de corbs blancs; i l'observació d'un corb blanc refuta la teoria). En aquest sentit, hem vist que la psicoanàlisi freudiana no prohibeix, precisament, ''cap'' procediment observable. El seu contingut lògic és segurament gran; però el seu contingut empíric és nul.
  
 
Per tant, pot designar-se el contingut empíric d'una teoria com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques prohibides per la teoria; és a dir, com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques que entren en contradicció amb la teoria.
 
Per tant, pot designar-se el contingut empíric d'una teoria com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques prohibides per la teoria; és a dir, com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques que entren en contradicció amb la teoria.
 
{{Ref|Ref=''La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento'', Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México 1995, p. 37.|Títol=La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento'', Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México 1995, p. 37.|Títol=La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:21, 4 nov 2017

contingut d'una teoria

La magnitud del contingut d'una teoria és el que pot denominar-se l'audàcia de la mateixa: com més sostinguem una teoria, tant major és el risc que la teoria sigui falsa. Així doncs, certament busquem la veritat, però estem interessats únicament en veritats audaces, arriscades. Novament la teoria de la gravitació newtoniana o einsteiniana són bons exemples de teories audaces, que tenen un gran contingut lògic, el mateix que la teoria quàntica dels àtoms, o la teoria de la informació genètica xifrada, que resol en part el problema de la transmissió hereditària.

Tals teories audaces tenen, com he dit, un gran contingut; i certament, un gran contingut lògic i empíric.

Aquests dos conceptes de contingut es poden explicar de la següent manera: el contingut lògic d'una teoria és la seva massa deductiva,és a dir, la quantitat o classe de totes les proposicions que es poden deduir lògicament a partir de la teoria en qüestió. Com més gran sigui el nombre de conclusions extretes, molt millor.

Potser és encara més interessant la idea del contingut empíric d'una teoria. Per a comprendre aquesta idea, partim que una llei empírica o una teoria empírica prohibeix certs processos observables. (La teoria «tots els corbs són negres» prohibeix l'existència de corbs blancs; i l'observació d'un corb blanc refuta la teoria). En aquest sentit, hem vist que la psicoanàlisi freudiana no prohibeix, precisament, cap procediment observable. El seu contingut lògic és segurament gran; però el seu contingut empíric és nul.

Per tant, pot designar-se el contingut empíric d'una teoria com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques prohibides per la teoria; és a dir, com la quantitat o la classe de les proposicions empíriques que entren en contradicció amb la teoria.

La responsabilidad de vivir. Escritos sobre política, historia y conocimiento, Paidós, Barcelona-Buenos Aires-México 1995, p. 37.

Original en castellà

contenido de una teoría

La magnitud del contenido de una teoría es lo que puede denominarse la audacia de la misma: cuanto más sostengamos una teoría, tanto mayor es el riesgo de que la teoría sea falsa. Así pues, ciertamente buscamos la verdad, pero estamos interesados únicamente en verdades audaces, arriesgadas. Nuevamente la teoría de la gravitación newtoniana o einsteiniana son buenos ejemplos de teorías audaces, que tienen un gran contenido lógico, lo mismo que la teoría cuántica de los átomos, o la teoría de la información genética cifrada, que resuelve en parte el problema de la transmisión hereditaria.

Tales teorías audaces tienen, como he dicho, un gran contenido; y ciertamente, un gran contenido lógico y empírico.

Estos dos conceptos de contenido se pueden explicar de la siguiente manera: el contenido lógico de una teoría es su masa deductiva,es decir, la cantidad o clase de todas las proposiciones que se pueden deducir lógicamente a partir de la teoría en cuestión. Cuanto mayor sea el número de conclusiones extraídas, mucho mejor.

Quizá sea todavía más interesante la idea del contenido empírico de una teoría. Para comprender esta idea, partimos de que una ley empírica o una teoría empírica prohíbe ciertos procesos observables. (La teoría «todos los cuervos son negros» prohíbe la existencia de cuervos blancos; y la observación de un cuervo blanco refuta la teoría). En este sentido, hemos visto que el psicoanálisis freudiano no prohíbe, precisamente, ningún procedimiento observable. Su contenido lógico es seguramente grande; pero su contenido empírico es nulo.

Por lo tanto, puede designarse el contenido empírico de una teoría como la cantidad o la clase de las proposiciones empíricas prohibidas por la teoría; es decir, como la cantidad o la clase de las proposiciones empíricas que entran en contradicción con la teoría.