Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Windelband, Wilhelm»

De Wikisofia

m (bot: - de la [[Baden, + de l'[[Baden,)
m (bot: - per la [[Marburg, + per l'[[Marburg,)
 
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Windelband
 
|Cognom=Windelband
 
}}
 
}}
Filòsof alemany. Va néixer a Potsdam i va morir A Heidelberg. Va estudiar amb [[Autor:Lotze, Rudolph H.|Lotze]] i Fischer, a qui va succeir com a professor a Heidelberg. (Entre els seus alumnes, encara que no deixebles, es van trobar [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] i [[Autor:Lukács, Georg|Lukács]]). Juntament amb el seu deixeble i successor [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]], va ser cofundador de l'[[Baden, escola de|escola neokantiana de Baden]], i fundador de l'escola neokantiana axiològica de Heidelberg. Mentre el moviment neokantià inspirat per la [[Marburg, escola de|escola de Marburg]] havia desenvolupat el [[kantisme|kantisme]] en l'esfera de les ciències naturals, Windelband i els membres de l'escola de Baden es van proposar desenvolupar-lo en l'esfera de les ciències de la cultura, donant una especial rellevància a les ciències històriques i a la [[valors, teoria dels|teoria dels valors]]. Per això, el seu neokantisme s'inspira més en la ''Crítica de la raó pràctica'' que en la ''Crítica de la raó pura'' de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], i en la concepció [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|hegeliana]] de l'esperit que es realitza en la història. També és important la influència rebuda de [[Autor:Lotze, Rudolph H.|Lotze]] sobre els [[valor|valors]].
+
Filòsof alemany. Va néixer a Potsdam i va morir A Heidelberg. Va estudiar amb [[Autor:Lotze, Rudolph H.|Lotze]] i Fischer, a qui va succeir com a professor a Heidelberg. (Entre els seus alumnes, encara que no deixebles, es van trobar [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] i [[Autor:Lukács, Georg|Lukács]]). Juntament amb el seu deixeble i successor [[Autor:Rickert, Heinrich|Rickert]], va ser cofundador de l'[[Baden, escola de|escola neokantiana de Baden]], i fundador de l'escola neokantiana axiològica de Heidelberg. Mentre el moviment neokantià inspirat per l'[[Marburg, escola de|escola de Marburg]] havia desenvolupat el [[kantisme|kantisme]] en l'esfera de les ciències naturals, Windelband i els membres de l'escola de Baden es van proposar desenvolupar-lo en l'esfera de les ciències de la cultura, donant una especial rellevància a les ciències històriques i a la [[valors, teoria dels|teoria dels valors]]. Per això, el seu neokantisme s'inspira més en la ''Crítica de la raó pràctica'' que en la ''Crítica de la raó pura'' de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], i en la concepció [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|hegeliana]] de l'esperit que es realitza en la història. També és important la influència rebuda de [[Autor:Lotze, Rudolph H.|Lotze]] sobre els [[valor|valors]].
  
 
Va dividir [[epistemologia|epistemològicament]] les ciències en ciències ''nomotètiques'' i ciències ''idiogràfiques''. Mentre les primeres s'ocupen de lleis generals (és el cas de les ciències de la naturalesa), les segones s'ocupen fonamentalment del particular i individual. Les ciències de la cultura són, fonamentalment, ciències idiogràfiques però, en la mesura en què les ciències de la naturalesa són un producte cultural, deuen també ser enteses des de la ciència de la cultura (història, dret, etc.). Va elaborar aspectes importants de la teoria dels valors, als quals concep com [[transcendental|transcendentals]], en sentit kantià, és a dir, com a condicions de possibilitat de coneixement de tota ciència. D'aquesta manera,  l'[[axiologia|axiologia]] apareix com a filosofia fonamental.
 
Va dividir [[epistemologia|epistemològicament]] les ciències en ciències ''nomotètiques'' i ciències ''idiogràfiques''. Mentre les primeres s'ocupen de lleis generals (és el cas de les ciències de la naturalesa), les segones s'ocupen fonamentalment del particular i individual. Les ciències de la cultura són, fonamentalment, ciències idiogràfiques però, en la mesura en què les ciències de la naturalesa són un producte cultural, deuen també ser enteses des de la ciència de la cultura (història, dret, etc.). Va elaborar aspectes importants de la teoria dels valors, als quals concep com [[transcendental|transcendentals]], en sentit kantià, és a dir, com a condicions de possibilitat de coneixement de tota ciència. D'aquesta manera,  l'[[axiologia|axiologia]] apareix com a filosofia fonamental.

Revisió de 18:54, 4 nov 2017

WINDELB1.jpg

Avís: El títol a mostrar «Wilhelm Windelband» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Windelband, Wilhelm».

Filòsof alemany. Va néixer a Potsdam i va morir A Heidelberg. Va estudiar amb Lotze i Fischer, a qui va succeir com a professor a Heidelberg. (Entre els seus alumnes, encara que no deixebles, es van trobar Heidegger i Lukács). Juntament amb el seu deixeble i successor Rickert, va ser cofundador de l'escola neokantiana de Baden, i fundador de l'escola neokantiana axiològica de Heidelberg. Mentre el moviment neokantià inspirat per l'escola de Marburg havia desenvolupat el kantisme en l'esfera de les ciències naturals, Windelband i els membres de l'escola de Baden es van proposar desenvolupar-lo en l'esfera de les ciències de la cultura, donant una especial rellevància a les ciències històriques i a la teoria dels valors. Per això, el seu neokantisme s'inspira més en la Crítica de la raó pràctica que en la Crítica de la raó pura de Kant, i en la concepció hegeliana de l'esperit que es realitza en la història. També és important la influència rebuda de Lotze sobre els valors.

Va dividir epistemològicament les ciències en ciències nomotètiques i ciències idiogràfiques. Mentre les primeres s'ocupen de lleis generals (és el cas de les ciències de la naturalesa), les segones s'ocupen fonamentalment del particular i individual. Les ciències de la cultura són, fonamentalment, ciències idiogràfiques però, en la mesura en què les ciències de la naturalesa són un producte cultural, deuen també ser enteses des de la ciència de la cultura (història, dret, etc.). Va elaborar aspectes importants de la teoria dels valors, als quals concep com transcendentals, en sentit kantià, és a dir, com a condicions de possibilitat de coneixement de tota ciència. D'aquesta manera, l'axiologia apareix com a filosofia fonamental.