Diferència entre revisions de la pàgina «Lacan:l'inconscient com a llenguatge»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Lacan:inconscient com a llenguatge a Recurs:Lacan:l'inconscient com a llenguatge) |
m (bot: - Doncs bé !, + Doncs bé!,) |
||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| + | «Els símptomes, quan vostè creu reconèixer-los, li semblen irracionals només perquè vostè els pren aïllats i els vol interpretar directament. Vegi els jeroglífics egipcis: en la mesura que es va buscar quin era el sentit directe dels voltors, dels pollets, dels homenets de peu, asseguts o movent-se, l'escriptura va romandre indesxifrable. Resulta que per si sol el petit signe "voltor" no vol dir res, només troba el seu valor significant en ser considerat en el conjunt del sistema al qual pertany. Doncs bé!, els fenòmens als quals ens enfrontem en l'anàlisi , són d'aquest ordre, són de l'ordre del llenguatge. El psicoanalista no és un explorador de continents desconeguts o de grans profunditats és, en primer lloc, un lingüista: aprèn a desxifrar l'escriptura que hi és, sota els seus ulls, que s'ofereix a la vista de tots. Però que roman indesxifrable en tant que no coneixen les seves lleis, les seves claus.» | ||
| + | ________________________________________________________________ | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
Entrevista realitzada per Madeleine Chapsal, per la revista L'Express, l'any 1957 | Entrevista realitzada per Madeleine Chapsal, per la revista L'Express, l'any 1957 | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:06, 4 nov 2017
«Els símptomes, quan vostè creu reconèixer-los, li semblen irracionals només perquè vostè els pren aïllats i els vol interpretar directament. Vegi els jeroglífics egipcis: en la mesura que es va buscar quin era el sentit directe dels voltors, dels pollets, dels homenets de peu, asseguts o movent-se, l'escriptura va romandre indesxifrable. Resulta que per si sol el petit signe "voltor" no vol dir res, només troba el seu valor significant en ser considerat en el conjunt del sistema al qual pertany. Doncs bé!, els fenòmens als quals ens enfrontem en l'anàlisi , són d'aquest ordre, són de l'ordre del llenguatge. El psicoanalista no és un explorador de continents desconeguts o de grans profunditats és, en primer lloc, un lingüista: aprèn a desxifrar l'escriptura que hi és, sota els seus ulls, que s'ofereix a la vista de tots. Però que roman indesxifrable en tant que no coneixen les seves lleis, les seves claus.»
________________________________________________________________
Entrevista realitzada per Madeleine Chapsal, per la revista L'Express, l'any 1957