Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la llibertat, clau de l'autonomia»
De Wikisofia
m (bot: - eficients, doncs qualsevol + eficients, perquè qualsevol) |
|||
| (2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la llibertat, clau de l'autonomia|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la llibertat, clau de l'autonomia|Idioma=Español}} |
| − | La necessitat natural és una heteronomia de les causes eficients, | + | La necessitat natural és una heteronomia de les causes eficients, perquè qualsevol efecte només és possible seguint la llei que alguna una altra cosa determini la causa eficient de la causalitat. Què pot ser llavors la llibertat de la voluntat sinó autonomia, és a dir, propietat de la voluntat de ser una llei per a si mateixa? Ara bé, la proposició''la voluntat és, en totes les seves accions, una llei per a si mateixa'' caracteritza únicament el principi d'actuar només segons aquella màxima que pot presentar-se com una llei universal. Justament aquesta és la fórmula de l'imperatiu categòric i el principi de la moralitat. En conseqüència, voluntat lliure i voluntat sotmesa a lleis morals són la mateixa cosa. |
{{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'' (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 130).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'' (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 130).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 18:13, 1 nov 2017
La necessitat natural és una heteronomia de les causes eficients, perquè qualsevol efecte només és possible seguint la llei que alguna una altra cosa determini la causa eficient de la causalitat. Què pot ser llavors la llibertat de la voluntat sinó autonomia, és a dir, propietat de la voluntat de ser una llei per a si mateixa? Ara bé, la proposicióla voluntat és, en totes les seves accions, una llei per a si mateixa caracteritza únicament el principi d'actuar només segons aquella màxima que pot presentar-se com una llei universal. Justament aquesta és la fórmula de l'imperatiu categòric i el principi de la moralitat. En conseqüència, voluntat lliure i voluntat sotmesa a lleis morals són la mateixa cosa.
| Fundamentación de la metafísica de las costumbres (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 130). |
Original en castellà
La necesidad natural es una heteronomía de las causas eficientes, pues cualquier efecto sólo es posible siguiendo la ley de que alguna otra cosa determine la causa eficiente de la causalidad. ¿Qué puede ser entonces la libertad de la voluntad sino autonomía, es decir, propiedad de la voluntad de ser una ley para sí misma? Ahora bien, la proposiciónla voluntad es, en todas sus acciones, una ley para sí misma caracteriza únicamente el principio de actuar sólo según aquella máxima que puede presentarse como una ley universal. Justamente ésta es la fórmula del imperativo categórico y el principio de la moralidad. En consecuencia, voluntad libre y voluntad sometida a leyes morales son la misma cosa.