Recurs:Cita de Nietzsche sobre Heràclit

Poso a un costat, amb gran reverència, el nom d'Heràclit. Mentre que la resta del poble dels filòsofs rebutjava el testimoniatge dels sentits perquè aquests mostraven pluralitat i modificació, ell va rebutjar el seu testimoniatge perquè mostraven les coses com si mostressin durada i unitat. També Heràclit va ser injust amb els sentits. Aquests no menteixen ni de la manera com creuen els eleates ni de la manera com creia ell –no menteixen de cap manera. El que nosaltres fem del seu testimoniatge, això és el que indueix la mentida, per exemple la mentida de la unitat, la mentida de la coseïtat, de la substància, de la durada... La «raó» és la causa que nosaltres falsegem els sentits. Mostrant l'esdevenir, el perir, el canvi, els sentits no menteixen... Però Heràclit tindrà eternament raó en dir que l'ésser és una ficció buida. El món «aparent» és l'únic: el món «veritable» no és més que un afegit mentider...

F. Nietzsche, Crepúsculo de los ídolos, Alianza, Madrid 1984, 7ª, p.46.

---

Original en castellà

Pongo a un lado, con gran reverencia, el nombre de Heráclito. Mientras que el resto del pueblo de los filósofos rechazaba el testimonio de los sentidos porque éstos mostraban pluralidad y modificación, él rechazó su testimonio porque mostraban las cosas como si mostrasen duración y unidad. También Heráclito fue injusto con los sentidos. Estos no mienten ni del modo como creen los eleatas ni del modo como creía él, -no mienten de ninguna manera. Lo que nosotros hacemos de su testimonio, eso es lo que induce la mentira, por ejemplo la mentira de la unidad, la mentira de la coseidad, de la sustancia, de la duración... La «razón» es la causa de que nosotros falseemos los sentidos. Mostrando el devenir, el perecer, el cambio, los sentidos no mienten... Pero Heráclito tendrá eternamente razón al decir que el ser es una ficción vacía. El mundo «aparente» es el único: el mundo «verdadero» no es más que un añadido mentiroso...