Diferència entre revisions de la pàgina «Schlegel, August W.»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=August Wilhelm von |Cognom=Schlegel }} Escriptor i teòric de l'estètica alemany. Va néixer a Hannover i va estudiar filologia clàss...».) |
m (bot: - la literatura,'' + la literatura'') |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Schlegel | |Cognom=Schlegel | ||
}} | }} | ||
| − | Escriptor i teòric de l'estètica alemany. Va néixer a Hannover i va estudiar filologia clàssica en Gotinga, sota els auspicis de | + | Escriptor i teòric de l'estètica alemany. Va néixer a Hannover i va estudiar filologia clàssica en Gotinga, sota els auspicis de Heinrich Heine. En 1796 es va traslladar a Jena, i es va integrar en el cercle romàntic «Athenaeum» fundat pel seu germà [[Autor:Schlegel, Friedrich|Friedrich Schlegel]], que en aquell temps vivia també en Jena. Va prosseguir la seva col·laboració, iniciada en 1795, amb [[Autor:Schiller, Friedrich|Schiller]] en la revista «Horen» (codirigida per [[Autor:Goethe, Johann Wolfgang von|Goethe]]). A partir de 1819, després d'un temps al servei de Madame de Staël, i després de viure a París entre 1814 i 1817, va ser professor a Bonn, ciutat en la qual va morir. |
| − | Encara que és especialment conegut pels seus treballs literaris i com a traductor a l'alemany de les obres de Shakespeare i de Dante, des del punt de vista de la filosofia són destacables la seva contribució a la formació de la consciència [[estètica|estètica]] del [[romanticisme|romanticisme]] alemany, i les seves reflexions sobre l'origen del [[llenguatge|llenguatge]] i de la poesia. Destaca l'oposició entre l'orgànic i el mecànic, i declara l'art | + | Encara que és especialment conegut pels seus treballs literaris i com a traductor a l'alemany de les obres de Shakespeare i de Dante, des del punt de vista de la filosofia són destacables la seva contribució a la formació de la consciència [[estètica|estètica]] del [[romanticisme|romanticisme]] alemany, i les seves reflexions sobre l'origen del [[llenguatge|llenguatge]] i de la poesia. Destaca l'oposició entre l'orgànic i el mecànic, i declara l'art –al que no concep com a imitació, sinó com a creació, i en el qual la forma interna és capaç de revelar el seu contingut–, com a pertanyent a l'àmbit de l'orgànic. Segons August Schlegel, basant-se en la classificació tripartida de les llengües efectuada pel seu germà, la llengua, en els seus orígens, és pura expressió, que es transforma en mera convenció amb el seu desenvolupament. No obstant això, la poesia, en la qual el signe forma un tot amb l'objecte, pot recuperar el caràcter expressiu de la llengua originària a través del seu ús metafòric i simbòlic. La seva concepció estètica està més en la línia de [[Autor:Herder, Johann Gottfried|Herder]] i [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] que en la de Schiller, amb el qual, no obstant això, havia col·laborat. En el terreny polític es va oposar a Napoleó en els seus llibres ''Sobre el sistema continental'' i ''Quadre de l'imperi francès en 1813''. |
| − | Altres obres destacables són: ''Lliçons sobre les belles lletres i l'art | + | Altres obres destacables són: ''Lliçons sobre les belles lletres i l'art'' (conferències de Berlín, 1801-1804); ''Lliçons sobre l'art dramàtic i sobre la literatura'' (curs de Viena, 1808) i ''Observacions sobre la llengua i la literatura provençal'' (1818). |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=schlegea.gif | |Imatge=schlegea.gif | ||
Revisió de 17:03, 1 nov 2017
Avís: El títol a mostrar «August Wilhelm von Schlegel» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Schlegel, August W.».
Escriptor i teòric de l'estètica alemany. Va néixer a Hannover i va estudiar filologia clàssica en Gotinga, sota els auspicis de Heinrich Heine. En 1796 es va traslladar a Jena, i es va integrar en el cercle romàntic «Athenaeum» fundat pel seu germà Friedrich Schlegel, que en aquell temps vivia també en Jena. Va prosseguir la seva col·laboració, iniciada en 1795, amb Schiller en la revista «Horen» (codirigida per Goethe). A partir de 1819, després d'un temps al servei de Madame de Staël, i després de viure a París entre 1814 i 1817, va ser professor a Bonn, ciutat en la qual va morir.
Encara que és especialment conegut pels seus treballs literaris i com a traductor a l'alemany de les obres de Shakespeare i de Dante, des del punt de vista de la filosofia són destacables la seva contribució a la formació de la consciència estètica del romanticisme alemany, i les seves reflexions sobre l'origen del llenguatge i de la poesia. Destaca l'oposició entre l'orgànic i el mecànic, i declara l'art –al que no concep com a imitació, sinó com a creació, i en el qual la forma interna és capaç de revelar el seu contingut–, com a pertanyent a l'àmbit de l'orgànic. Segons August Schlegel, basant-se en la classificació tripartida de les llengües efectuada pel seu germà, la llengua, en els seus orígens, és pura expressió, que es transforma en mera convenció amb el seu desenvolupament. No obstant això, la poesia, en la qual el signe forma un tot amb l'objecte, pot recuperar el caràcter expressiu de la llengua originària a través del seu ús metafòric i simbòlic. La seva concepció estètica està més en la línia de Herder i Lessing que en la de Schiller, amb el qual, no obstant això, havia col·laborat. En el terreny polític es va oposar a Napoleó en els seus llibres Sobre el sistema continental i Quadre de l'imperi francès en 1813.
Altres obres destacables són: Lliçons sobre les belles lletres i l'art (conferències de Berlín, 1801-1804); Lliçons sobre l'art dramàtic i sobre la literatura (curs de Viena, 1808) i Observacions sobre la llengua i la literatura provençal (1818).