Religió, fenomenologia de la

A diferència de la filosofia de la religió, que estudia en què consisteix en si mateixa la religió, la fenomenologia s'ocupa de l'estudi del fenomen religiós, tal com apareix en la història i en les diverses civilitzacions. La història comparada de les religions ensenya que el fenomen religiós, quan part de la realitat, adquireix manifestacions molt diverses, amb trets que, no obstant això, són comuns; d'aquest fet parteix la fenomenologia de la religió, que intenta sistematitzar aquestes diverses manifestacions d'un mateix fenomen analitzant el que hi ha de comú i essencial en elles, amb la finalitat de descriure simplement i comprendre el fet religiós, sense donar-li, tanmateix, cap valoració.

El primer ús de l'expressió s'atribueix a P. D. Chantepie de la Saussaye, en la seva obra Lehrbuch der Religionsgeschichte [Manual d'història de la religió] (1887), mentre que l'origen del terme de fenomenologia és atribuït a J.H. Lambert, contemporani de Kant. Gran part dels quals conreen la fenomenologia de la religió segueixen el mètode fenomenològic iniciat per Husserl, per a la comprensió del significat que tanquen els objectes o fets religiosos; així, per exemple, Gerardus van der Leeuw, professor de la universitat de Gotinga, que en 1933 va publicar Fenomenologia de la religió, o també M. Eliade.