Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el sentiment»
De Wikisofia
m (bot: - interpretat, anem a donar el + interpretat, donarem el) |
m (bot: - a coneixement algun, + a cap coneixement,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el sentiment|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el sentiment|Idioma=Español}} | ||
| − | Quan una determinació del sentiment de plaer o de dolor és anomenada sensació, significa aquesta expressió alguna cosa molt diferent de quan anomeno sensació a la representació d'una cosa (pels sentits, com una receptivitat pertanyent a la facultat de conèixer), doncs en aquest últim cas, la representació es refereix a l'objecte, però en el primer, només al subjecte, sense servir a coneixement | + | Quan una determinació del sentiment de plaer o de dolor és anomenada sensació, significa aquesta expressió alguna cosa molt diferent de quan anomeno sensació a la representació d'una cosa (pels sentits, com una receptivitat pertanyent a la facultat de conèixer), doncs en aquest últim cas, la representació es refereix a l'objecte, però en el primer, només al subjecte, sense servir a cap coneixement, ni tan sols a aquell pel qual el subjecte es coneix a si mateix. |
Però entenem en la definició anterior, sota la paraula sensació, una representació objectiva dels sentits; i per no córrer ja més perill de ser mal interpretat, donarem el nom, d'altra banda usual, de sentiment al que té sempre que romandre subjectiu i no pot de cap manera constituir una representació d'un objecte. El color verd dels prats pertany a la sensació ''objectiva'', com a percepció d'un objecte del sentit; el caràcter agradable d'aquest, però, pertany a la sensació subjectiva, mitjançant la qual cap objecte pot ser representat, és a dir, al sentiment, mitjançant el qual l'objecte és considerat com a objecte de la satisfacció (que no és coneixement de l'objecte). | Però entenem en la definició anterior, sota la paraula sensació, una representació objectiva dels sentits; i per no córrer ja més perill de ser mal interpretat, donarem el nom, d'altra banda usual, de sentiment al que té sempre que romandre subjectiu i no pot de cap manera constituir una representació d'un objecte. El color verd dels prats pertany a la sensació ''objectiva'', com a percepció d'un objecte del sentit; el caràcter agradable d'aquest, però, pertany a la sensació subjectiva, mitjançant la qual cap objecte pot ser representat, és a dir, al sentiment, mitjançant el qual l'objecte és considerat com a objecte de la satisfacció (que no és coneixement de l'objecte). | ||
{{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 3 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 135)|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 3 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 135)|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:24, 22 oct 2017
Quan una determinació del sentiment de plaer o de dolor és anomenada sensació, significa aquesta expressió alguna cosa molt diferent de quan anomeno sensació a la representació d'una cosa (pels sentits, com una receptivitat pertanyent a la facultat de conèixer), doncs en aquest últim cas, la representació es refereix a l'objecte, però en el primer, només al subjecte, sense servir a cap coneixement, ni tan sols a aquell pel qual el subjecte es coneix a si mateix.
Però entenem en la definició anterior, sota la paraula sensació, una representació objectiva dels sentits; i per no córrer ja més perill de ser mal interpretat, donarem el nom, d'altra banda usual, de sentiment al que té sempre que romandre subjectiu i no pot de cap manera constituir una representació d'un objecte. El color verd dels prats pertany a la sensació objectiva, com a percepció d'un objecte del sentit; el caràcter agradable d'aquest, però, pertany a la sensació subjectiva, mitjançant la qual cap objecte pot ser representat, és a dir, al sentiment, mitjançant el qual l'objecte és considerat com a objecte de la satisfacció (que no és coneixement de l'objecte).
| Crítica del juicio, § 3 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 135) |
Original en castellà
Cuando una determinación del sentimiento de placer o de dolor es llamada sensación, significa esta expresión algo muy distinto de cuando llamo sensación a la representación de una cosa (por los sentidos, como una receptividad perteneciente a la facultad de conocer), pues en este último caso, la representación se refiere al objeto, pero en el primero, sólo al sujeto, sin servir a conocimiento alguno, ni siquiera a aquél por el cual el sujeto se conoce a sí mismo.
Pero entendemos en la definición anterior, bajo la palabra sensación, una representación objetiva de los sentidos; y para no correr ya más peligro de ser mal interpretado, vamos a dar el nombre, por lo demás usual, de sentimiento a lo que tiene siempre que permanecer subjetivo y no puede de ninguna manera constituir una representación de un objeto. El color verde de los prados pertenece a la sensación objetiva, como percepción de un objeto del sentido; el carácter agradable del mismo, empero, pertenece a la sensación subjetiva, mediante la cual ningún objeto puede ser representado, es decir, al sentimiento, mediante el cual el objeto es considerado como objeto de la satisfacción (que no es conocimiento del objeto).