Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Deleuze: la diferència d'intensitat»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - «diferencia d'intensitat» + «diferència d'intensitat») |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Deleuze: la diferència d'intensitat|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Deleuze: la diferència d'intensitat|Idioma=Español}} | ||
| − | L'expressió | + | L'expressió «diferència d'intensitat» és una tautologia. La intensitat és la forma de la diferència, com a raó del sensible. Tota intensitat és diferencial, diferència en si mateixa. Tota intensitat és I-I', on I remet a ''i-i''' i ,-,', etc.: cada intensitat és ja de per si mateix un emparejamiento (on cada element de la parella remet al seu torn a parelles d'elements d'un altre ordre), i revela així el contingut pròpiament qualitatiu de la quantitat. |
{{Ref|Ref=Gilles Deleuze, ''Diferencia y repetición, ''Júcar, Madrid, 1988, p. 358.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Gilles Deleuze, ''Diferencia y repetición, ''Júcar, Madrid, 1988, p. 358.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:46, 21 oct 2017
L'expressió «diferència d'intensitat» és una tautologia. La intensitat és la forma de la diferència, com a raó del sensible. Tota intensitat és diferencial, diferència en si mateixa. Tota intensitat és I-I', on I remet a i-i' i ,-,', etc.: cada intensitat és ja de per si mateix un emparejamiento (on cada element de la parella remet al seu torn a parelles d'elements d'un altre ordre), i revela així el contingut pròpiament qualitatiu de la quantitat.
| Gilles Deleuze, Diferencia y repetición, Júcar, Madrid, 1988, p. 358. |
Original en castellà
La expresión «diferencia de intensidad» es una tautología. La intensidad es la forma de la diferencia, como razón de lo sensible. Toda intensidad es diferencial, diferencia en sí misma. Toda intensidad es E-E', donde E remite a e-e' y ,-,', etc.: cada intensidad es ya de por sí un emparejamiento (donde cada elemento de la pareja remite a su vez a parejas de elementos de otro orden), y revela así el contenido propiamente cualitativo de la cantidad.