Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cohen, Bernard I.: revolució»

De Wikisofia

m (bot: - s'han acceptant en + s'han acceptat en)
 
(7 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
La història del concepte de revolució no pot separar-se de la història de la manera en què la paraula mateixa s'ha usat. Aquesta història la constitueix un cert nombre de temes relacionats rellevants per al tema de la revolució en la ciència. En primer lloc, els orígens de la paraula mateixa del llatí tardà, com a substantiu que deriva del verb «''re-volvere''», en el sentit de «girar-se cap a enrere» i d'aquí també «desenrotllar», «repassar», «repetir», i «reflexionar»; d'aquí els ulteriors significats de «tornar» i «retornar». En segon lloc, l'ocupació del substantiu «''revolutio''» com a terme tècnic en astronomia (i en matemàtiques), que comença amb el llatí de l'Edat Mitjana. En tercer lloc, la introducció gradual de «revolució» en sentit polític, per significar un procés cíclic o el flux i el reflux, en el sentit de tornar a certa situació anterior, i eventualment per indicar un «derrocament». En quart lloc, l'associació de «revolució» amb el procés d'enderrocar alguna cosa en el camp dels assumptes polítics, i la subsegüent eliminació en el significat de «derrocament» de les connotacions cícliques de «revolució»; per aquesta època, la paraula «revolució» es va usar per indicar un esdeveniment extraordinari. De gran importància en el desenvolupament de la noció de revolució va ser el reconeixement bastant primerenc que a Anglaterra hi havia hagut una revolució (la Gloriosa, de 1688) i que en el camp de la ciència s'estava produint una revolució. Al començament del segle XVIII, es creia que anava a haver-hi revolucions (en un sentit molt semblat al que podem tenir avui dia) no només tocant a l'estat, sinó també en el terreny intel·lectual i cultural, especialment en el desenvolupament de la ciència; es va difondre la consciència que s'havia produït una revolució en la ciència en l'època de Newton. Aquest període és notable pel reconeixement d'almenys tres científics que la seva investigació particular havia de portar (o estava portant) a una revolució en la ciència.
+
La història del concepte de revolució no pot separar-se de la història de la manera en què la paraula mateixa s'ha usat. Aquesta història la constitueix un cert nombre de temes relacionats rellevants per al tema de la revolució en la ciència. En primer lloc, els orígens de la paraula mateixa del llatí tardà, com a substantiu que deriva del verb «''re-volvere''», en el sentit de «girar-se cap a enrere» i d'aquí també «desenrotllar», «repassar», «repetir», i «reflexionar»; d'aquí els ulteriors significats de «tornar» i «retornar». En segon lloc, l'ocupació del substantiu «''revolutio''» com a terme tècnic en astronomia (i en matemàtiques), que comença amb el llatí de l'edat mitjana. En tercer lloc, la introducció gradual de «revolució» en sentit polític, per a significar un procés cíclic o el flux i el reflux, en el sentit de tornar a certa situació anterior, i eventualment per a indicar un «derrocament». En quart lloc, l'associació de «revolució» amb el procés d'enderrocar alguna cosa en el camp dels assumptes polítics, i la subsegüent eliminació en el significat de «derrocament» de les connotacions cícliques de «revolució»; per aquesta època, la paraula «revolució» es va usar per a indicar un esdeveniment extraordinari. De gran importància en el desenvolupament de la noció de revolució va ser el reconeixement bastant primerenc que a Anglaterra hi havia hagut una revolució (la Gloriosa, de 1688) i que en el camp de la ciència s'estava produint una revolució. Al començament del segle XVIII, es creia que anava a haver-hi revolucions (en un sentit molt semblant al que podem tenir avui dia) no només tocant a l'estat, sinó també en el terreny intel·lectual i cultural, especialment en el desenvolupament de la ciència; es va difondre la consciència que s'havia produït una revolució en la ciència en l'època de Newton. Aquest període és notable pel reconeixement d'almenys tres científics que la seva investigació particular havia de portar (o estava portant) a una revolució en la ciència.
  
  
Línia 12: Línia 12:
  
  
Durant els segles XIX i XX, el nom «revolució» es va aplicar a una sèrie d'esdeveniments revolucionaris socials i polítics, haguessin o no tingut èxit. Es va constituir també un cos de teoria de la revolució, amb l'acompanyament de la formació d'un moviment revolucionari dedicat a posar en pràctica la teoria a través d'activitats de grups organitzats de revolucionaris compromesos. Sobretot va sorgir el concepte de revolució «permanent» (continuada o en marxa), més que el d'una revolució consistent en una sèrie d'esdeveniments totalment independents dins d'un breu interval de temps. Al segle XX, una successió de revolucions majors i menors ha fet que tothom prengués consciència clara de les revolucions com a tret regular del canvi polític, social i econòmic, i avui dia s'han acceptant en general com un tret igualment regular del canvi científic.
+
Durant els segles XIX i XX, el nom «revolució» es va aplicar a una sèrie d'esdeveniments revolucionaris socials i polítics, haguessin o no tingut èxit. Es va constituir també un cos de teoria de la revolució, amb l'acompanyament de la formació d'un moviment revolucionari dedicat a posar en pràctica la teoria a través d'activitats de grups organitzats de revolucionaris compromesos. Sobretot va sorgir el concepte de revolució «permanent» (continuada o en marxa), més que el d'una revolució consistent en una sèrie d'esdeveniments totalment independents dins d'un breu interval de temps. Al segle XX, una successió de revolucions majors i menors ha fet que tothom prengués consciència clara de les revolucions com a tret regular del canvi polític, social i econòmic, i avui dia s'han acceptat en general com un tret igualment regular del canvi científic.
 
{{Ref|Ref=''Revolution in science'',Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 52-53.|Títol=Revolution in science|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Revolution in science'',Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 52-53.|Títol=Revolution in science|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 21:28, 21 oct 2017

La història del concepte de revolució no pot separar-se de la història de la manera en què la paraula mateixa s'ha usat. Aquesta història la constitueix un cert nombre de temes relacionats rellevants per al tema de la revolució en la ciència. En primer lloc, els orígens de la paraula mateixa del llatí tardà, com a substantiu que deriva del verb «re-volvere», en el sentit de «girar-se cap a enrere» i d'aquí també «desenrotllar», «repassar», «repetir», i «reflexionar»; d'aquí els ulteriors significats de «tornar» i «retornar». En segon lloc, l'ocupació del substantiu «revolutio» com a terme tècnic en astronomia (i en matemàtiques), que comença amb el llatí de l'edat mitjana. En tercer lloc, la introducció gradual de «revolució» en sentit polític, per a significar un procés cíclic o el flux i el reflux, en el sentit de tornar a certa situació anterior, i eventualment per a indicar un «derrocament». En quart lloc, l'associació de «revolució» amb el procés d'enderrocar alguna cosa en el camp dels assumptes polítics, i la subsegüent eliminació en el significat de «derrocament» de les connotacions cícliques de «revolució»; per aquesta època, la paraula «revolució» es va usar per a indicar un esdeveniment extraordinari. De gran importància en el desenvolupament de la noció de revolució va ser el reconeixement bastant primerenc que a Anglaterra hi havia hagut una revolució (la Gloriosa, de 1688) i que en el camp de la ciència s'estava produint una revolució. Al començament del segle XVIII, es creia que anava a haver-hi revolucions (en un sentit molt semblant al que podem tenir avui dia) no només tocant a l'estat, sinó també en el terreny intel·lectual i cultural, especialment en el desenvolupament de la ciència; es va difondre la consciència que s'havia produït una revolució en la ciència en l'època de Newton. Aquest període és notable pel reconeixement d'almenys tres científics que la seva investigació particular havia de portar (o estava portant) a una revolució en la ciència.


A l'última cambra del segle XX, la revolució Americana i Francesa van suposar una demostració fàctica que les revolucions eren part d'un procés polític i social continuat, al mateix temps que Lavoisier anunciava una nova revolució en la ciència: la revolució química. Per aquesta època va ser també general l'acord sobre que hi havia hagut una revolució copernicana, així com una revolució newtoniana, més una successió de revolucions científiques menors.


Durant els segles XIX i XX, el nom «revolució» es va aplicar a una sèrie d'esdeveniments revolucionaris socials i polítics, haguessin o no tingut èxit. Es va constituir també un cos de teoria de la revolució, amb l'acompanyament de la formació d'un moviment revolucionari dedicat a posar en pràctica la teoria a través d'activitats de grups organitzats de revolucionaris compromesos. Sobretot va sorgir el concepte de revolució «permanent» (continuada o en marxa), més que el d'una revolució consistent en una sèrie d'esdeveniments totalment independents dins d'un breu interval de temps. Al segle XX, una successió de revolucions majors i menors ha fet que tothom prengués consciència clara de les revolucions com a tret regular del canvi polític, social i econòmic, i avui dia s'han acceptat en general com un tret igualment regular del canvi científic.

Revolution in science,Harvard University Press, Cambridge-Londres, Massachusetts-Londres 1985, p. 52-53.

Original en castellà

La historia del concepto de revolución no puede separarse de la historia del modo en que la palabra misma se ha usado. Esta historia la constituye un cierto número de temas relacionados relevantes para el tema de la revolución en la ciencia. En primer lugar, los orígenes de la palabra misma del latín tardío, como sustantivo que deriva del verbo «re-volvere», en el sentido de «girarse hacia atrás» y de ahí también «desenrollar», «repasar», «repetir», y «reflexionar»; de aquí los ulteriores significados de «volver» y «retornar». En segundo lugar, el empleo del sustantivo «revolutio» como término técnico en astronomía (y en matemáticas), que comienza con el latín de la Edad Media. En tercer lugar, la introducción gradual de «revolución» en sentido político, para significar un proceso cíclico o el flujo y el reflujo, en el sentido de volver a cierta situación anterior, y eventualmente para indicar un «derrocamiento». En cuarto lugar, la asociación de «revolución» con el proceso de derrocar algo en el campo de los asuntos políticos, y la subsiguiente eliminación en el significado de «derrocamiento» de las connotaciones cíclicas de «revolución»; por esta época, la palabra «revolución» se usó para indicar un acontecimiento extraordinario. De gran importancia en el desarrollo de la noción de revolución fue el reconocimiento bastante temprano de que en Inglaterra había habido una revolución (la Gloriosa, de 1688) y que en el campo de la ciencia se estaba produciendo una revolución. A comienzos del siglo XVIII, se creía que iba a haber revoluciones (en un sentido muy parecido al que podemos tener hoy día) no sólo en lo tocante al estado, sino también en el terreno intelectual y cultural, en especial en el desarrollo de la ciencia; se difundió la conciencia de que se había producido una revolución en la ciencia en la época de Newton. Este período es notable por el reconocimiento de por lo menos tres científicos de que su investigación particular había de llevar (o estaba llevando) a una revolución en la ciencia.


En el último cuarto del siglo XX, la revolución Americana y Francesa supusieron una demostración fáctica de que las revoluciones eran parte de un proceso político y social continuado, al tiempo que Lavoisier anunciaba una nueva revolución en la ciencia: la revolución química. Por esta época fue también general el acuerdo sobre que había habido una revolución copernicana, así como una revolución newtoniana, más una sucesión de revoluciones científicas menores.


Durante los siglos XIX y XX, el nombre «revolución» se aplicó a una serie de acontecimientos revolucionarios sociales y políticos, hubieran o no tenido éxito. Se constituyó también un cuerpo de teoría de la revolución, con el acompañamiento de la formación de un movimiento revolucionario dedicado a poner en práctica la teoría a través de actividades de grupos organizados de revolucionarios comprometidos. Sobre todo surgió el concepto de revolución «permanente» (continuada o en marcha), más que el de una revolución consistente en una serie de acontecimientos totalmente independientes dentro de un breve intervalo de tiempo. En el siglo XX, una sucesión de revoluciones mayores y menores ha hecho que todo el mundo tomara conciencia clara de las revoluciones como rasgo regular del cambio político, social y económico, y hoy día se han aceptando por lo general como un rasgo igualmente regular del cambio científico.