Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de S.F. Barker i Peter Achistein»
De Wikisofia
(adding es) |
m (bot: -van a ser +seran) |
||
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de S.F. Barker i Peter Achistein|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de S.F. Barker i Peter Achistein|Idioma=Español}} | ||
− | En ''Fact, Fiction, and Forescast'', Nelson Goodman formula una sorprenent endevinalla, a la qual anomena «el nou problema de la inducció». Ens recorda com estem disposats a «projectar» un predicat, com a «verd»: com totes les maragdes que hem observat fins ara han estat verdes, adoptem la hipòtesi que, probablement, també | + | En ''Fact, Fiction, and Forescast'', Nelson Goodman formula una sorprenent endevinalla, a la qual anomena «el nou problema de la inducció». Ens recorda com estem disposats a «projectar» un predicat, com a «verd»: com totes les maragdes que hem observat fins ara han estat verdes, adoptem la hipòtesi que, probablement, també seran verdes totes les maragdes futures. Però després ens demana que considerem un predicat tal com «verlau», el qual ha d'entendre's que s'aplica a una cosa, en un moment donat, i sempre que la cosa llavors sigui verda, i el moment sigui anterior al moment ''t'', o la cosa sigui llavors blava i el moment no precedeixi a ''t''. (Sembla que això és el que Goodman vol dir quan explica «verlau» com a aplicable a «totes les coses examinades abans de ''t'' només en cas que siguin verdes, però a altres coses només si són blaves»). Prenguem ''t'' com un temps futur, per exemple l'any 2000 dC. Ara bé, totes les maragdes observades en el passat han estat verds i, per tant, han estat «verlaves». En tal cas, la hipòtesi que totes les maragdes són «verlaves» té tant respatller inductiu com la que totes les maragdes són verdes, perquè tenim un nombre igual d'exemples positius a favor de cada hipòtesi, i cap exemple negatiu. Però les dues hipòtesis presenten prediccions incompatibles respecte de les maragdes en el futur, ja que una maragda «verlau» serà blava després de l'any 2000 de la nostra era. No podem acceptar ambdues hipòtesis oposades i, no obstant això, semblen tenir ambdues un bon respatller inductiu. Per què haurà de «projectar-se» un predicat i no l'altre? Aquest és el «nou problema de la inducció». |
{{Ref|Ref=S.F. Barker y Peter Achistein,'' Sobre el nuevo problema de la inducción'', en P.H. Nidditch, ''Filosofía de la ciencia'', FCE, México 1975, p. 262-263.|Cita=true}} | {{Ref|Ref=S.F. Barker y Peter Achistein,'' Sobre el nuevo problema de la inducción'', en P.H. Nidditch, ''Filosofía de la ciencia'', FCE, México 1975, p. 262-263.|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 08:19, 21 oct 2017
En Fact, Fiction, and Forescast, Nelson Goodman formula una sorprenent endevinalla, a la qual anomena «el nou problema de la inducció». Ens recorda com estem disposats a «projectar» un predicat, com a «verd»: com totes les maragdes que hem observat fins ara han estat verdes, adoptem la hipòtesi que, probablement, també seran verdes totes les maragdes futures. Però després ens demana que considerem un predicat tal com «verlau», el qual ha d'entendre's que s'aplica a una cosa, en un moment donat, i sempre que la cosa llavors sigui verda, i el moment sigui anterior al moment t, o la cosa sigui llavors blava i el moment no precedeixi a t. (Sembla que això és el que Goodman vol dir quan explica «verlau» com a aplicable a «totes les coses examinades abans de t només en cas que siguin verdes, però a altres coses només si són blaves»). Prenguem t com un temps futur, per exemple l'any 2000 dC. Ara bé, totes les maragdes observades en el passat han estat verds i, per tant, han estat «verlaves». En tal cas, la hipòtesi que totes les maragdes són «verlaves» té tant respatller inductiu com la que totes les maragdes són verdes, perquè tenim un nombre igual d'exemples positius a favor de cada hipòtesi, i cap exemple negatiu. Però les dues hipòtesis presenten prediccions incompatibles respecte de les maragdes en el futur, ja que una maragda «verlau» serà blava després de l'any 2000 de la nostra era. No podem acceptar ambdues hipòtesis oposades i, no obstant això, semblen tenir ambdues un bon respatller inductiu. Per què haurà de «projectar-se» un predicat i no l'altre? Aquest és el «nou problema de la inducció».
S.F. Barker y Peter Achistein, Sobre el nuevo problema de la inducción, en P.H. Nidditch, Filosofía de la ciencia, FCE, México 1975, p. 262-263. |
Original en castellà
En Fact, Fiction, and Forescast, Nelson Goodman formula un sorprendente acertijo, al cual llama «el nuevo problema de la inducción». Nos recuerda cómo estamos dispuestos a «proyectar» un predicado, como «verde»: como todas las esmeraldas que hemos observado hasta ahora han sido verdes, adoptamos la hipótesis de que, probablemente, también van a ser verdes todas las esmeraldas futuras. Mas luego nos pide que consideremos un predicado tal como «verzul», el cual ha de entenderse que se aplica a una cosa, en un momento dado, y siempre y cuando la cosa entonces sea verde, y el momento sea anterior al momento t, o la cosa sea entonces azul y el momento no preceda a t. (Parece que esto es lo que Goodman quiere decir cuando explica «verzul» como aplicable a «todas las cosas examinadas antes de t sólo en caso de que sean verdes, pero a otras cosas sólo si son azules»). Tomemos t como un tiempo futuro, por ejemplo el año 2000 d.C. Ahora bien, todas las esmeraldas observadas en el pasado han sido verdes y, por consiguiente, han sido «verzules». En tal caso, la hipótesis de que todas las esmeraldas son «verzules» tiene tanto respaldo inductivo como la de que todas las esmeraldas son verdes, porque tenemos un número igual de ejemplos positivos a favor de cada hipótesis, y ningún ejemplo negativo. Pero las dos hipótesis presentan predicciones incompatibles respecto de las esmeraldas en el futuro, ya que una esmeralda «verzul» será azul después del año 2000 de nuestra era. No podemos aceptar ambas hipótesis opuestas y, no obstante, parecen tener ambas un buen respaldo inductivo. ¿Por qué habrá de «proyectarse» un predicado y no el otro? Éste es el «nuevo problema de la inducción».