Recurs:Popper: conjectures i refutacions 1

conjectures i refutacions

La ciència no és un sistema d'enunciats segurs i bé assentats, ni un que avancés fermament cap a un estat final. La nostra ciència no és coneixement (episteme): mai pot pretendre que ha aconseguit la veritat, ni tan sols el substitut d'aquesta que és la probabilitat.

Però la ciència té un valor que excedeix al de la mera supervivència biològica; no és solament un instrument útil: encara que no pot aconseguir ni la veritat ni la probabilitat, l'esforçar-se pel coneixement i la recerca de la veritat segueixen constituint els motius més forts de la investigació científica.

No sabem: només podem fer conjectures. I les nostres previsions estan guiades per la fe en lleis, en regularitats que podem descobrir [...] Amb Bacon, podem descriure la pròpia ciència contemporània nostra –«el mètode de raonar que apliquen ordinàriament els homes a la naturalesa»– dient que consisteix en «anticipacions, precipitades i prematures», i en «prejudicis». Però dominem acuradament i austerament aquestes conjectures o «anticipacions» nostres, tan meravellosament imaginatives i audaces, per mitjà de contrastacions sistemàtiques: una vegada que s'ha proposat, ni una sola de les nostres «anticipacions» es manté dogmàticament; el nostre mètode d'investigació no consisteix a defensar-les per a demostrar la raó teníem; sinó que, per contra, tractem de derrocar-les. Amb totes les armes del nostre arsenal lògic, matemàtic i tècnic, tractem de demostrar que les nostres anticipacions eren falses, a fi de proposar en el seu lloc noves anticipacions injustificades i injustificables, nous «prejudicis precipitats i prematurs», com Bacon els va anomenar amb gran ironia. [...]

La ciència mai persegueix la il·lusòria meta que les seves respostes siguin definitives, ni tan sols probables; més aviat el seu avanç s'encamina cap a una finalitat infinita –i, no obstant això, assolible– : la de descobrir incessantment problemes nous, més profunds i més generals, i de subjectar les nostres respostes sempre provisionals a contrastacions constantment renovades i cada vegada més rigoroses.

Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 261-262.

---

Original en castellà

conjeturas y refutaciones

La ciencia no es un sistema de enunciados seguros y bien asentados, ni uno que avanzase firmemente hacia un estado final. Nuestra ciencia no es conocimiento (episteme): nunca puede pretender que ha alcanzado la verdad, ni siquiera el sustituto de ésta que es la probabilidad.

Pero la ciencia tiene un valor que excede al de la mera supervivencia biológica; no es solamente un instrumento útil: aunque no puede alcanzar ni la verdad ni la probabilidad, el esforzarse por el conocimiento y la búsqueda de la verdad siguen constituyendo los motivos más fuertes de la investigación científica.

No sabemos: sólo podemos hacer conjeturas. Y nuestras previsiones están guiadas por la fe en leyes, en regularidades que podemos descubrir [...] Con Bacon, podemos describir la propia ciencia contemporánea nuestra –«el método de razonar que aplican ordinariamente los hombres a la naturaleza»– diciendo que consiste en «anticipaciones, precipitadas y prematuras», y en «prejuicios». Pero domeñamos cuidadosa y austeramente estas conjeturas o «anticipaciones» nuestras, tan maravillosamente imaginativas y audaces, por medio de contrastaciones sistemáticas: una vez que se ha propuesto, ni una sola de nuestras «anticipaciones» se mantiene dogmáticamente; nuestro método de investigación no consiste en defenderlas para demostrar qué razón teníamos; sino que, por el contrario, tratamos de derribarlas. Con todas las armas de nuestro arsenal lógico, matemático y técnico, tratamos de demostrar que nuestras anticipaciones eran falsas, con objeto de proponer en su lugar nuevas anticipaciones injustificadas e injustificables, nuevos «prejuicios precipitados y prematuros», como Bacon los llamó con gran ironía. [...]

La ciencia nunca persigue la ilusoria meta de que sus respuestas sean definitivas, ni siquiera probables; antes bien, su avance se encamina hacia una finalidad infinita –y, sin embargo, alcanzable– : la de descubrir incesantemente problemas nuevos, más profundos y más generales, y de sujetar nuestras respuestas siempre provisionales a contrastaciones constantemente renovadas y cada vez más rigurosas.