Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Bernhard Cohen»

De Wikisofia

m (bot: - insistent d'Halley va + insistent de Halley va)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Bernhard Cohen|Idioma=Español}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Bernhard Cohen|Idioma=Español}}
  
En 1684 va tenir lloc la famosa visita a Newton de l'astrònom Halley. Aquest tenia un problema referent a l'atracció gravitatòria entre el Sol i els planetes. Halley i Hooke havien arribat a concloure, partint de la teoria de Johannes Kepler dels moviments planetaris, que la força d'atracció ha de variar inversament al quadrat de la distància entre un planeta i el Sol; però havien estat incapaços de demostrar la seva idea. Halley va preguntar a Newton: «Quin seria la trajectòria descrita pels planetes suposant que la gravetat disminueix amb el quadrat de la distància?» Newton va respondre: «Una el·lipse». Com ho sabia? «Bé», va replicar Newton, «ho he calculat». Aquestes paraules van fer saber a Halley que Newton havia elaborat una de les lleis més fonamentals de l'Univers, la llei de la gravetat. Halley va voler veure els càlculs de seguida, però Newton no va poder trobar les seves notes. Va prometre escriure detalladament els seus teoremes i les seves demostracions. Sota la pressió insistent d'Halley va confeccionar un manuscrit per a la Societat Real. Així és com va néixer l'obra ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'', coneguda des de llavors simplement com els ''Principia''.
+
En 1684 va tenir lloc la famosa visita a Newton de l'astrònom Halley. Aquest tenia un problema referent a l'atracció gravitatòria entre el Sol i els planetes. Halley i Hooke havien arribat a concloure, partint de la teoria de Johannes Kepler dels moviments planetaris, que la força d'atracció ha de variar inversament al quadrat de la distància entre un planeta i el Sol; però havien estat incapaços de demostrar la seva idea. Halley va preguntar a Newton: «Quin seria la trajectòria descrita pels planetes suposant que la gravetat disminueix amb el quadrat de la distància?» Newton va respondre: «Una el·lipse». Com ho sabia? «Bé», va replicar Newton, «ho he calculat». Aquestes paraules van fer saber a Halley que Newton havia elaborat una de les lleis més fonamentals de l'Univers, la llei de la gravetat. Halley va voler veure els càlculs de seguida, però Newton no va poder trobar les seves notes. Va prometre escriure detalladament els seus teoremes i les seves demostracions. Sota la pressió insistent de Halley va confeccionar un manuscrit per a la Societat Real. Així és com va néixer l'obra ''Philosophiae Naturalis Principia Mathematica'', coneguda des de llavors simplement com els ''Principia''.
 
{{Ref|Ref=I. Bernhard Cohen, ''Newton'', en ''Matemáticas en el mundo moderno, ''Selecciones del «Scientific American», Blume, Madrid-Barcelona 1974, p. 43.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=I. Bernhard Cohen, ''Newton'', en ''Matemáticas en el mundo moderno, ''Selecciones del «Scientific American», Blume, Madrid-Barcelona 1974, p. 43.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 11:23, 19 oct 2017

En 1684 va tenir lloc la famosa visita a Newton de l'astrònom Halley. Aquest tenia un problema referent a l'atracció gravitatòria entre el Sol i els planetes. Halley i Hooke havien arribat a concloure, partint de la teoria de Johannes Kepler dels moviments planetaris, que la força d'atracció ha de variar inversament al quadrat de la distància entre un planeta i el Sol; però havien estat incapaços de demostrar la seva idea. Halley va preguntar a Newton: «Quin seria la trajectòria descrita pels planetes suposant que la gravetat disminueix amb el quadrat de la distància?» Newton va respondre: «Una el·lipse». Com ho sabia? «Bé», va replicar Newton, «ho he calculat». Aquestes paraules van fer saber a Halley que Newton havia elaborat una de les lleis més fonamentals de l'Univers, la llei de la gravetat. Halley va voler veure els càlculs de seguida, però Newton no va poder trobar les seves notes. Va prometre escriure detalladament els seus teoremes i les seves demostracions. Sota la pressió insistent de Halley va confeccionar un manuscrit per a la Societat Real. Així és com va néixer l'obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, coneguda des de llavors simplement com els Principia.

I. Bernhard Cohen, Newton, en Matemáticas en el mundo moderno, Selecciones del «Scientific American», Blume, Madrid-Barcelona 1974, p. 43.

Original en castellà

En 1684 tuvo lugar la famosa visita a Newton del astrónomo Halley. Éste tenía un problema referente a la atracción gravitatoria entre el Sol y los planetas. Halley y Hooke habían llegado a concluir, partiendo de la teoría de Johannes Kepler de los movimientos planetarios, que la fuerza de atracción debe variar inversamente al cuadrado de la distancia entre un planeta y el Sol; pero habían sido incapaces de demostrar su idea. Halley preguntó a Newton: «¿Cuál sería la trayectoria descrita por los planetas suponiendo que la gravedad disminuye con el cuadrado de la distancia?» Newton respondió: «Una elipse». ¿Cómo lo sabía? «Bueno», replicó Newton, «lo he calculado». Estas palabras hicieron saber a Halley que Newton había elaborado una de las leyes más fundamentales del Universo, la ley de la gravedad. Halley quiso ver los cálculos en seguida, pero Newton no pudo encontrar sus notas. Prometió escribir en detalle sus teoremas y sus demostraciones. Bajo la presión insistente de Halley confeccionó un manuscrito para la Sociedad Real. Así es como nació la obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, conocida desde entonces simplemente como los Principia.