Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia|Idioma=Español}} La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa a...».)
 
m (bot: - [...][La + [...] [La)
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
−
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia|Idioma=Català}}
−
La fenomenologia ha d'arribar per si mateixa als sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els àmbits científics. Aquests són els conceptes que predelinean totes les demarcacions formals de les idea-forma d'un possible univers del ser en general i, per tant, també la d'un possible món en general. D'acord amb això, ells han de ser els autèntics conceptes fonamentals de totes les ciències. [...] Així, doncs, les investigacions relatives a la constitució transcendental d'un món, que hem esbossat succintament més amunt, no són res més que el ''començament d'un aclariment radical del sentit i de l'origen'' (o bé, el sentit a partir de l'origen) ''dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», temps», «essencial animal», «psique», «cos orgànic», «comunitat social», «cultura», etc. ''És clar que l'efectiva realització de les investigacions indicades hauria de conduir a tots els conceptes que, sense ser elucidats, compleixen les funcions de conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb una claredat i distinció universals, que ja no donen lloc a cap qüestió concebible.
+
[...] [La fenomenologia] ha d'arribar des de si mateixa a tots els sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els dominis científics. Es tracta dels conceptes que prefiguren totes les demarcacions formals de la idea-forma d'un possible univers d'ésser en general i, per tant, també d'un món possible en general, i, consegüentment, han de ser els conceptes fonamentals genuïns de totes les ciències. [...] Així, les investigacions sobre la constitució transcendental d'un món que hem esbossat de manera indicativa en el que precedeix no són altra cosa que el ''començament d'un aclariment radical del sentit i l'origen'' (o del sentit a partir de l'origen) ''dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», «temps», «ésser animal», «psique», «cos viu», «comunitat social», «cultura», etc.'' És clar que la realització efectiva de les investigacions assenyalades hauria de conduir a tots els conceptes que, inexplorats, actuen com a conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb claredat i distinció exhaustives, ja no deixen lloc per a cap interrogant concebible.
−
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', V, § 64 Epíleg (Edicions Paulinas, Madrid 1979, p. 230-231).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
+
 
 +
[...]
 +
 
 +
{{Ref|Ref=''Meditacions cartesianes'', Med.V § 64, Epíleg (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 157).|Títol=Meditacions cartesianes|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 10:38, 19 oct 2017

[...] [La fenomenologia] ha d'arribar des de si mateixa a tots els sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els dominis científics. Es tracta dels conceptes que prefiguren totes les demarcacions formals de la idea-forma d'un possible univers d'ésser en general i, per tant, també d'un món possible en general, i, consegüentment, han de ser els conceptes fonamentals genuïns de totes les ciències. [...] Així, les investigacions sobre la constitució transcendental d'un món que hem esbossat de manera indicativa en el que precedeix no són altra cosa que el començament d'un aclariment radical del sentit i l'origen (o del sentit a partir de l'origen) dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», «temps», «ésser animal», «psique», «cos viu», «comunitat social», «cultura», etc. És clar que la realització efectiva de les investigacions assenyalades hauria de conduir a tots els conceptes que, inexplorats, actuen com a conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb claredat i distinció exhaustives, ja no deixen lloc per a cap interrogant concebible.

[...]


Meditacions cartesianes, Med.V § 64, Epíleg (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 157).

Obtingut de «https://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Recurs:Husserl,_Edmund:_finalitat_de_la_fenomenologia&oldid=49169»