Recurs:Husserl, Edmund: finalitat de la fenomenologia

[...] [La fenomenologia] ha d'arribar des de si mateixa a tots els sistemes de conceptes que determinen el sentit fonamental de tots els dominis científics. Es tracta dels conceptes que prefiguren totes les demarcacions formals de la idea-forma d'un possible univers d'ésser en general i, per tant, també d'un món possible en general, i, consegüentment, han de ser els conceptes fonamentals genuïns de totes les ciències. [...] Així, les investigacions sobre la constitució transcendental d'un món que hem esbossat de manera indicativa en el que precedeix no són altra cosa que el començament d'un aclariment radical del sentit i l'origen (o del sentit a partir de l'origen) dels conceptes «món», «naturalesa», «espai», «temps», «ésser animal», «psique», «cos viu», «comunitat social», «cultura», etc. És clar que la realització efectiva de les investigacions assenyalades hauria de conduir a tots els conceptes que, inexplorats, actuen com a conceptes fonamentals de les ciències positives, però que en la fenomenologia sorgeixen amb claredat i distinció exhaustives, ja no deixen lloc per a cap interrogant concebible.

[...]

Meditacions cartesianes, Med.V § 64, Epíleg (Edicions Universitat de Barcelona, Filosofia UB Sèrie Magna, Barcelona 1916. Traducció i estudi introductori de Francesc Pereña Blasi i Joan González-Guardiola, p. 157).