Recurs:Plató: la reminiscència en el Menó

SÒCRATES: Els sacerdots i els poetes diuen que l'ànima de l'home és immortal, i que unes vegades li arriba la fi –al que anomenen morir– i unes altres neix de nou; però que mai es destrueixen [...] Així, ja que l'ànima és immortal i neix moltes vegades, ha vist totes les coses abans, tant les d'aquí com les de l'Hades. Així que no hi ha res que no hagi après i no és estrany que sigui capaç de recordar el que sap sobre la virtut i sobre altres qüestions, que ja coneixia anteriorment, ja que tota la naturalesa és homogènia i l'ànima ho ha après tot, res impedeix que, amb recordar una sola cosa –a la qual cosa els homes anomenen aprendre– pugui descobrir totes les altres, si és decidit i no defalleix en la recerca: perquè indagar i aprendre és, en definitiva, recordar [...] Aquesta actitud ens fa actius i curiosos. I com crec que és cert, vull indagar amb tu què és la virtut.

Menó: D'acord, Sòcrates. Però, com és això que dius, que no prenem, sinó que és recordar el que anomenem aprendre? Pots ensenyar-me com és això?

SÒCRATES: Ja t'he dit fa un moment, Menó, que ets molt astut: jo he dit que no s'aprèn, es recorda. I ara tu em preguntes si puc ensenyar-te, per a agafar-me en contradicció.

MENÓN: Per Zeus, no, Sòcrates! No ho he dit amb aquesta intenció, ho he dit per costum. Però si tens alguna forma de fer-me veure el que dius, digues-me-la.

Sòcrates: És que no és fàcil. Però, per tu, estic disposat. A veure, fes venir a un dels molts esclaus que t'acompanyen, al que tu vulguis, i t'ho demostraré amb ell.

MENÓN: Magnífic. (A un esclau) Veuen aquí.

Sòcrates: És grec i parla grec?

MENÓN: A la perfecció, ha nascut a casa.

Sòcrates: I tu estigues atent a veure si és que recorda o si aprèn de mi.

MENÓN: Molt bé.

Sòcrates: (A l'esclau) A veure, digues-me, noi: tu saps que un quadrat és una figura així?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Un quadrat és, per tant, una figura que té quatre línies iguals?

Esclau: Exactament.

Sòcrates: No té també iguals aquestes que ho creuen?

Esclau: Sí.

Sòcrates: No pot una figura així ser major o menor?

Esclau: Per descomptat.

Sòcrates: Si aquest ludo tingués dos peus i aquest altres dos, quants peus tindria la superfície? Però mira-ho d'aquesta forma: si aquest tingués dos peus i en canvi aquest només un, la figura, no tindria una vegada dos peus?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Però ja que aquest també té dos peus, no ha de tenir 2x2, dues vegades dos?

Esclau: Això és.

Sòcrates: Així és que, té dues vegades dos peus?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Quants són dues vegades dos peus? Pensa-ho i digues-m'ho.

Esclau: Quatre, Sòcrates.

Sòcrates: Es podria fer un altre quadrat que fos el doble d'aquest, però semblant a aquest, amb totes les línies iguals, com aquest?

Esclau: Sí.

Sòcrates: I quants peus tindrà?

Esclau: Vuit.

Sòcrates: Venja llavors. Tracta de dir-me quina longitud tindrà cadascuna de les seves línies. Les d'aquest tenen dos peus. I les del doble d'aquest?

Esclau: Evidentment, seran dobles, Sòcrates.

Sòcrates: Ho veus, Menó, com jo no li ensenyo res i que l'hi pregunto tot? I ara ell creu saber com és el costat del que resultarà el quadrat de vuit peus. O no estàs conforme?

Menó: Sí.

Sòcrates: Així que ho sap?

Menó: No, no, i ara!

Sòcrates: Doncs observa a continuació com cal recordar. I tu, digues-me, creus que el quadrat doble resulta de la línia doble? Com aquest dic, no amb un costat llarg i l'altre curt. Ha de ser pertot arreu igual a aquest, només que el doble, de vuit peus. Mira a veure si encara et sembla que ha de ser del costat doble.

Esclau: Doncs, sí.

Sòcrates: Aquest costat, no resulta doble d'aquest, si li afegim un altre igual?

Esclau: Per descomptat.

Sòcrates: I tu dius que d'aquesta línia resultarà el quadre doble, si tenim quatre iguals?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Llavors, tracem quatre línies iguals a aquesta. És aquest el quadre que tu dius que tindria vuit peus, o no?

Esclau: Exactament.

Sòcrates: Veritat que en aquest hi ha aquests quatre, que són iguals al de quatre peus?

Esclau: Sí.

Sòcrates: I quina grandària té? No és quatre vegades major?

Esclau: Com no !

Sòcrates: Així que el doble és quatre vegades major?

Esclau: No, per Zeus !

Sòcrates: Doncs, què és?

Esclau: Cuádruple.

Sòcrates: Llavors, noi, de la línia doble no resulta un quadrat doble sinó quàdruple.

Esclau: És veritat.

Sòcrates: I això perquè quatre vegades quatre són setze, no?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Llavors, el de vuit peus, de quina línia serà? Veritat que de

aquesta resulta quàdruple?

Esclau: Sí.

Sòcrates: I que d'aquesta línia, la meitat de l'altra, resulta un quadrat

de quatre peus?

Esclau. Sí.

Sòcrates: Bé. Però el quadrat de vuit peus, no ha de ser el doble del primer i la meitat del segon?

Esclau: Sí.

Sòcrates: No haurà de tenir el costat major que el d'aquest i menor que el d'aquest? O no?

Esclau: A mi em sembla que sí.

Sòcrates: Molt bé. Perquè has de respondre el que a tu et sembla. Digues-me: ¿no tenia aquest dos peus i l'altre quatre?

Esclau: Sí .

Sòcrates: Llavors, el costat del quadrat de vuit peus ha de ser una línia de més de dos peus i de menys de quatre.

Esclau: Forçosament.

Sòcrates: Intenta dir quina longitud penses que ha de tenir.

Esclau: Tres peus.

Sòcrates: Perquè tingui tres peus, veritat que hem d'afegir-li la meitat d'aquesta i així tindrà tres peus? Perquè això són dos peus i això un. I per aquí l'isme: això dos, i això un. I així resulta el quadrat que dius.

Esclau: Sí.

Sòcrates: Però no és veritat que, si per aquí té tres peus i per aquí altres tres, la figura sencera tindrà tres vegades tres peus?

Esclau: Evidentment.

Sòcrates: Quant són tres vegades tres peus?

Esclau: Nou

Sòcrates: I de quants peus ha de ser l'espai doble?

Esclau: De vuit.

Sòcrates: El quadrat de vuit peus no es forma llavors tampoc amb la línia de tres peus.

Esclau: No, veritablement.

Sòcrates: Bé, doncs llavors, amb quina línia es forma? Intenta dir-nos-ho amb exactitud. I si no vols calcular, assenyala-ho aquí.

Esclau: Però és que, per Zeus, la qual cosa és jo, Sòcrates, no ho sé.

Sòcrates: T'adones, Menó? Aquest ja està en camí del record. Perquè al principi no sabia quin era el costat del quadrat de vuit peus, com tampoc ho sap ara. Però és que llavors creia saber-ho i contestava amb la seguretat del que sap, perquè pensava que no tindria dificultats. En canvi, ara, ja veu que sí, i com que no ho sap, tampoc creu saber-ho.

Menó: Tens tota la raó.

Sòcrates: I no és veritat que ara està en millor situació que abans, respecte a la cosa que no sabia?

Menó: A mi també m'ho sembla.

Sòcrates: Llavors, en fer-li dubtar i en entorpir-li com un torpede, per ventura li hem perjudicat?

Menó: No, no crec.

Sòcrates: Un servei és el que li hem fet, segons sembla: perquè ara, al no saber-ho, fins a indagarà amb gust, mentre que llavors no li costava creure, amb públic i repetidament, que tenia raó en dir del quadrat doble que havia de tenir un costat doble de longitud.

MENÓN: Així és, segons sembla.

Sòcrates: I tu creïs que s'hagués posat a indagar o a aprendre una cosa que, encara que no la sabia, ell creia saber-la, abans que ensopegués amb la dificultat i s'adonés que no ho sabia i desitgés saber-ho?

MENÓN: Clar que no, Sòcrates.

Sòcrates: Ha guanyat llavors amb entorpir-se?

MENÓN: Crec que sí.

Sòcrates: Doncs fixa't en el que a partir d'aquesta dificultat va a descobrir, indagant amb mi. Jo no faré més que preguntar sense ensenyar-li absolutament res. Tu, estigues-te atent, per si m'agafes ensenyant-li o explicant-li alguna cosa, en comptes de preguntar-li les seves opinions. I tu, digues-me: no hem quedat que aquest és el quadrat de quatre peus? Em segueixes ?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Podem afegir-li aquest altre igual?

Esclau: Sí.

Sòcrates: I aquest tercer, igual que als anteriors?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Veritat que podem completar-ho amb aquest de la cantonada?

Esclau: Per descomptat.

Sòcrates: I no resulten iguals les quatre figures ?

Esclau: Sí.

Sòcrates: I per tant, quantes vegades major que aquest és el conjunt?

Esclau: Quatre vegades.

Sòcrates: No obstant això, havia de ser doble. O és que no t'acordes?

Esclau: Clar que sí.

Sòcrates: Veritat que aquesta línia que va d'angle a angle talla en dos cadascuna d'aquestes figures?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Veritat que són quatre aquestes línies iguals, que forma aquesta figura?

Esclau: Efectivament.

Sòcrates: Fixa't ara: quina grandària té aquesta figura?

Esclau: No ho sé.

Sòcrates: Cadascuna d'aquestes línies, no ha tallat cap a dintre la meitat d'aquests quatre? O no?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Bé, doncs, quantes d'aquestes meitats hi ha en aquesta figura?

Esclau: Quatre.

Sòcrates: I en aquesta?

Esclau: Dos

Sòcrates: I quatre, què és de dos?

Esclau: El doble.

Sòcrates: Llavors, aquesta figura, quants peus té?

Esclau: Vuit peus.

Sòcrates: I, de quina línia resulta?

Esclau: D'aquesta.

Sòcrates: De la línia que va d'un angle a un altre del quadrat de quatre peus?

Esclau: Sí.

Sòcrates: Aquesta és la línia que els sofistes anomenen diagonal. I, si aquest és el seu nom, de la diagonal, doncs, resulta, segons tu, noi, la superfície doble.

Esclau: Efectivament, Sòcrates.

Sòcrates: Què et sembla, Menó? Ha respost alguna cosa que no sortís d'ell mateix?

MENÓN: No, tot ha sortit d'ell mateix.

Sòcrates: I , no obstant això, abans hem dit que no ho sabia.

MENÓN: És veritat.

Sòcrates: Llavors, aquestes opinions es trobaven ja en ell, no?

MENÓN: Sí.

Sòcrates: En aquest cas, el que no sap pot tenir en si opinions veritables precisament sobre les coses que no sap?

Menó: Pel que sembla, sí.

Sòcrates: I, ara, aquestes opinions s'han reactivat en ell, com en un somni. i, si algú continua fent-li preguntes sobre aquests mateixos temes, tingues per segur que acabarà per conèixer-los tan bé com el que més.

Menó: Probablement.

Sòcrates: De manera que, sense que ningú li ensenyi, amb només fer-li preguntes, arribarà a saber, perquè extraurà de si mateix el coneixement?

Menó: Sí.

Sòcrates: I extreure coneixements d'un mateix, no és recordar?

Menó: Exactament.

Sòcrates: I aquest coneixement que ara posseeix, una de dues: o ho ha adquirit en algun moment o ho ha posseït sempre.

Menó: Sí.

Sòcrates: Si ho ha posseït sempre, ha estat savi sempre. si, en canvi, ho ha adquirit en algun moment, no pot haver estat en la vida present. Perquè ¿li ha ensenyat algú geometria? Tingues en compte que farà el mateix amb tota la geometria, i també amb les altres ciències. Així doncs, li ho han ensenyat tot? tu ets el més indicat per a saber-ho, ja que ha nascut i s'ha criat a la teva casa.

Menó: Estic completament segur que mai l'hi han ensenyat.

Sòcrates: Però, té o no aquestes opinions?

Menó: Clar que sí.

Sòcrates: Si no les ha adquirit en la vida present, evidentment ja ho sabia i ho tenia après en algun altre temps anterior.

Menó: Pel que sembla, sí.

Sòcrates: I aquest temps anterior, no ha de ser quan encara no era home ?

Menó: Sí.

Sòcrates: Doncs bé, si tant en la seva vida com abans de ser home, ha d'haver-hi en ell opinions veritables, que, despertades per les preguntes, es converteixen en ciències, veritat que l'ànima ha de saber-ho tot des de sempre? Perquè, evidentment, al llarg de tot el temps, s'és o no s'és home.

Menó: Sí.

Sòcrates: Per tant, si des de sempre tenim en l'ànima la veritat de tot l'existent, llavors l'ànima ha de ser immortal. De manera que cal ser decidit i fer el possible per a buscar i recordar el que un actualment no sap, és a dir, la qual cosa no recorda.

Menón, 81c-86b.

Veure La reminiscència en el Fedó (72c-77a).

Emilio Lledó: la memòria del logos.