Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el sentit comú»
De Wikisofia
m (bot: - ''comuna'' -no només en la nostra llengua, que aquí, realment, tanca una doble significació, sinó també en diverses altres- s'entén + ''comuna'' –no només en la nostra llengua, que aquí, realment, tanca una doble significació, sinó t...) |
(correcció completa) |
||
| (Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | + | {{RecursWiki | |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | ''L'enteniment comú humà'', que, com merament sa (no encara conreat) es considera com el menys que es pot esperar sempre del | + | ''L'enteniment comú humà'', que, com a merament sa (no encara conreat) es considera com el menys que es pot esperar sempre del qui pretén el nom d'home, té per això també l'humiliant honor de veure's cobert amb el nom de sentit comú (''sensus communis''), de tal manera que per la paraula ''comú'' –no sols en la nostra llengua, que aquí, realment, tanca una doble significació, sinó també en diverses altres– s'entén ''vulgare'', el que es troba a tot arreu, aquelles coses la possessió de les quals no constitueix cap mèrit ni cap avantatge. |
| − | Però per ''sensus communis'' | + | Però per ''sensus communis'' cal entendre la idea d'un sentit ''que és comú a tots'', és a dir, d'un judici que, en la seva reflexió, té en compte pel pensament (''a priori'') la manera de representació dels altres perquè el seu judici, per dir-ho així, s'atingui a la raó total humana, i, així, evitar la il·lusió que, nascuda de condicions privades subjectives, fàcilment preses per objectives, tindria una influència perjudicial en el judici. Ara bé: això es duu a terme comparant el seu judici amb altres judicis no reals sinó més aviat merament possibles, i posant-se en el lloc de qualsevol altre. |
{{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 245).|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica del juicio'', § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 245).|Títol=Crítica del juicio|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 07:35, 19 oct 2017
L'enteniment comú humà, que, com a merament sa (no encara conreat) es considera com el menys que es pot esperar sempre del qui pretén el nom d'home, té per això també l'humiliant honor de veure's cobert amb el nom de sentit comú (sensus communis), de tal manera que per la paraula comú –no sols en la nostra llengua, que aquí, realment, tanca una doble significació, sinó també en diverses altres– s'entén vulgare, el que es troba a tot arreu, aquelles coses la possessió de les quals no constitueix cap mèrit ni cap avantatge.
Però per sensus communis cal entendre la idea d'un sentit que és comú a tots, és a dir, d'un judici que, en la seva reflexió, té en compte pel pensament (a priori) la manera de representació dels altres perquè el seu judici, per dir-ho així, s'atingui a la raó total humana, i, així, evitar la il·lusió que, nascuda de condicions privades subjectives, fàcilment preses per objectives, tindria una influència perjudicial en el judici. Ara bé: això es duu a terme comparant el seu judici amb altres judicis no reals sinó més aviat merament possibles, i posant-se en el lloc de qualsevol altre.
| Crítica del juicio, § 40 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 245). |
Original en castellà
El entendimiento común humano, que, como meramente sano (no aún cultivado) se considera como lo menos que se puede esperar siempre del que pretende el nombre de hombre, tiene por eso también el humillante honor de verse cubierto con el nombre de sentido común (sensus communis), de tal modo que por la palabra común –no sólo en nuestra lengua, que aquí, realmente, encierra una doble significación, sino también en varias otras– se entiende vulgare, lo que en todas partes se encuentra, aquello cuya posesión no constituye un mérito ni ventaja alguna.
Pero por sensus communis ha de entenderse la idea de un sentido que es común a todos, es decir, de un Juicio que, en su reflexión, tiene en cuenta por el pensamiento (a priori) el modo de representación de los demás para atener su juicio, por decirlo así, a la razón total humana, y, así, evitar la ilusión que, nacida de condiciones privadas subjetivas, fácilmente tomadas por objetivas, tendría una influencia perjudicial en el juicio. Ahora bien: esto se realiza comparando su juicio con otros juicios no tanto reales como más bien meramente posibles, y poniéndose en el lugar de cualquier otro.