Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: insociable sociabilitat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: inso...».) |
m (bot: - perpètuament amb dissoldre-la. + perpètuament de dissoldre-la.) |
||
| (5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Entenc en aquest cas per antagonisme la ''insociable sociabilitat'' dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar societat que, no obstant això, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament | + | Entenc en aquest cas per antagonisme la ''insociable sociabilitat'' dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar societat que, no obstant això, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament de dissoldre-la. Aquesta disposició resideix, a les clares, en la naturalesa de l'home. L'home té una inclinació a ''entrar en societat''; perquè en tal estat se sent més com a home, és a dir, que sent el desenvolupament de les seves disposicions naturals. Però també té una gran tendència a aïllar-se; perquè ensopega en si mateix amb la qualitat insocial que el porta a voler disposar de tot segons li plau i espera, naturalment, trobar resistència pertot arreu, pel mateix que sap trobar-se propens a prestar-la-hi als altres. |
| − | {{Ref|Ref=''Idea | + | {{Ref|Ref=''Idea de una historia universal en sentido cosmopolita'' (en ''Filosofía de la historia'', FCE, México 1978, p. 46-47).|Títol=Idea de una historia universal en sentido cosmopolita'' (en ''Filosofía de la historia|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 11:13, 18 oct 2017
Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar societat que, no obstant això, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament de dissoldre-la. Aquesta disposició resideix, a les clares, en la naturalesa de l'home. L'home té una inclinació a entrar en societat; perquè en tal estat se sent més com a home, és a dir, que sent el desenvolupament de les seves disposicions naturals. Però també té una gran tendència a aïllar-se; perquè ensopega en si mateix amb la qualitat insocial que el porta a voler disposar de tot segons li plau i espera, naturalment, trobar resistència pertot arreu, pel mateix que sap trobar-se propens a prestar-la-hi als altres.
| Idea de una historia universal en sentido cosmopolita (en Filosofía de la historia, FCE, México 1978, p. 46-47). |
Original en castellà
Entiendo en este caso por antagonismo la insociable sociabilidad de los hombres, es decir, su inclinación a formar sociedad que, sin embargo, va unida a una resistencia constante que amenaza perpetuamente con disolverla. Esta disposición reside, a las claras, en la naturaleza del hombre. El hombre tiene una inclinación a entrar en sociedad; porque en tal estado se siente más como hombre, es decir, que siente el desarrollo de sus disposiciones naturales. Pero también tiene una gran tendencia a aislarse; porque tropieza en sí mismo con la cualidad insocial que le lleva a querer disponer de todo según le place y espera, naturalmente, encontrar resistencia por todas partes, por lo mismo que sabe hallarse propenso a prestársela a los demás.