Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: sentit de les idees transcendentals»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: sent...».) |
m (bot: - sí està millor + sí que està millor) |
||
| (6 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Entenc per «idea» un concepte necessari de raó del que no vaig poder donar-se en els sentits un objecte corresponent. Els conceptes purs de raó que ara considerem són, doncs, ''idees transcendentals. ''Són conceptes de la raó pura, ja que contemplen tot coneixement empíric com determinat per una absoluta totalitat de condicions. No són invencions arbitràries, sinó que vénen plantejades per la naturalesa mateixa de la raó i, per això, es refereixen necessàriament a tot l'ús de l'enteniment. [...] Així podem afirmar que el tot absolut de tots els fenòmens ''és una simple idea'', doncs, tenint en compte que mai podem formar-nos d'ell una imatge, es queda en ''problema'' | + | Entenc per «idea» un concepte necessari de raó del que no vaig poder donar-se en els sentits un objecte corresponent. Els conceptes purs de raó que ara considerem són, doncs, ''idees transcendentals. ''Són conceptes de la raó pura, ja que contemplen tot coneixement empíric com determinat per una absoluta totalitat de condicions. No són invencions arbitràries, sinó que vénen plantejades per la naturalesa mateixa de la raó i, per això, es refereixen necessàriament a tot l'ús de l'enteniment. [...] Així podem afirmar que el tot absolut de tots els fenòmens ''és una simple idea'', doncs, tenint en compte que mai podem formar-nos d'ell una imatge, es queda en ''problema'' mancat de tota solució.[...] |
| − | Encara que hàgim d'afirmar que els conceptes transcendentals ''són només idees'', no hem de considerar-los superflus ni | + | Encara que hàgim d'afirmar que els conceptes transcendentals ''són només idees'', no hem de considerar-los superflus ni mancats de valor. En efecte, si bé és cert que no podem determinar cap objecte per mitjà d'ells, en el fons poden servir, de forma imperceptible, de cànon de l'ampli i uniforme ús de l'enteniment, el qual no coneix per aquest mitjà més objectes dels quals coneixeria a través dels seus propis conceptes, però sí que està millor i més extensament guiat en relació amb aquests mateixos coneixements. |
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc., l.1, sec. 2 B 384 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 318-319).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:36, 17 oct 2017
Entenc per «idea» un concepte necessari de raó del que no vaig poder donar-se en els sentits un objecte corresponent. Els conceptes purs de raó que ara considerem són, doncs, idees transcendentals. Són conceptes de la raó pura, ja que contemplen tot coneixement empíric com determinat per una absoluta totalitat de condicions. No són invencions arbitràries, sinó que vénen plantejades per la naturalesa mateixa de la raó i, per això, es refereixen necessàriament a tot l'ús de l'enteniment. [...] Així podem afirmar que el tot absolut de tots els fenòmens és una simple idea, doncs, tenint en compte que mai podem formar-nos d'ell una imatge, es queda en problema mancat de tota solució.[...]
Encara que hàgim d'afirmar que els conceptes transcendentals són només idees, no hem de considerar-los superflus ni mancats de valor. En efecte, si bé és cert que no podem determinar cap objecte per mitjà d'ells, en el fons poden servir, de forma imperceptible, de cànon de l'ampli i uniforme ús de l'enteniment, el qual no coneix per aquest mitjà més objectes dels quals coneixeria a través dels seus propis conceptes, però sí que està millor i més extensament guiat en relació amb aquests mateixos coneixements.
| Crítica de la razón pura, Dialéc. trasc., l.1, sec. 2 B 384 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 318-319). |
Original en castellà
Entiendo por «idea» un concepto necesario de razón del que no pude darse en los sentidos un objeto correspondiente. Los conceptos puros de razón que ahora consideramos son, pues, ideas trascendentales. Son conceptos de la razón pura, puesto que contemplan todo conocimiento empírico como determinado por una absoluta totalidad de condiciones. No son invenciones arbitrarias, sino que vienen planteadas por la naturaleza misma de la razón y, por ello, se refieren necesariamente a todo el uso del entendimiento. [...] Así podemos afirmar que el todo absoluto de todos los fenómenos es una simple idea, pues, teniendo en cuenta que nunca podemos formarnos de él una imagen, se queda en problema carente de toda solución.[...]
Aunque tengamos que afirmar que los conceptos trascendentales son sólo ideas, no debemos considerarlos superfluos ni carentes de valor. En efecto, si bien es cierto que no podemos determinar ningún objeto por medio de ellos, en el fondo pueden servir, de forma imperceptible, de canon del amplio y uniforme uso del entendimiento, el cual no conoce por este medio más objetos de los que conocería a través de sus propios conceptos, pero sí está mejor y más extensamente guiado en relación con estos mismos conocimientos.