Diferència entre revisions de la pàgina «Russell: només probabilitat 1»
De Wikisofia
m (bot: - El més que podem esperar és que quanta major sigui + El màxim que podem esperar és que com més gran sigui) |
|||
| (5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Russell: només probabilitat 1|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Russell: només probabilitat 1|Idioma=Español}} |
| − | Hem de concedir [...] que el fet que dues coses s'hagin trobat amb freqüència unides i mai separades no és sufient per si mateix per provar d'una manera demostrativa que es trobaran també unides en el proper cas. El | + | Hem de concedir [...] que el fet que dues coses s'hagin trobat amb freqüència unides i mai separades no és sufient per si mateix per a provar d'una manera demostrativa que es trobaran també unides en el proper cas. El màxim que podem esperar és que com més gran sigui la freqüència amb què s'han trobat unides, més probable serà que es trobin unides en una altra ocasió. i que si s'han trobat unides amb freqüència suficient, la probabilitat arribarà ''gairebé'' a la certesa. Tal asserció no pot aconseguir mai la certesa completa, perquè sabem que, malgrat la freqüència de les repeticions, ocorre de vegades una decepció final, com el cas del pollastre al qual torcen el coll. La probabilitat és tot el que podem pretendre. |
{{Ref|Ref=''Los problemas de la filosofía'', Labor, Barcelona 1978, p. 63.|Títol=Los problemas de la filosofía|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Los problemas de la filosofía'', Labor, Barcelona 1978, p. 63.|Títol=Los problemas de la filosofía|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 11:20, 15 oct 2017
Hem de concedir [...] que el fet que dues coses s'hagin trobat amb freqüència unides i mai separades no és sufient per si mateix per a provar d'una manera demostrativa que es trobaran també unides en el proper cas. El màxim que podem esperar és que com més gran sigui la freqüència amb què s'han trobat unides, més probable serà que es trobin unides en una altra ocasió. i que si s'han trobat unides amb freqüència suficient, la probabilitat arribarà gairebé a la certesa. Tal asserció no pot aconseguir mai la certesa completa, perquè sabem que, malgrat la freqüència de les repeticions, ocorre de vegades una decepció final, com el cas del pollastre al qual torcen el coll. La probabilitat és tot el que podem pretendre.
| Los problemas de la filosofía, Labor, Barcelona 1978, p. 63. |
Original en castellà
Debemos conceder [...] que el hecho de que dos cosas se hayan hallado con frecuencia unidas y jamás separadas no basta por sí mismo para probar de un modo demostrativo que se hallarán también unidas en el próximo caso. Lo más que podemos esperar es que cuanta mayor sea la frecuencia con que se han hallado unidas, más probable será que se hallen unidas en otra ocasión. y que si se han hallado unidas con frecuencia suficiente, la probabilidad llegará casi a la certeza. Tal aserto no puede alcanzar nunca la certeza completa, porque sabemos que, a pesar de la frecuencia de las repeticiones, ocurre a veces una decepción final, como el caso del pollo al cual tuercen el cuello. La probabilidad es todo lo que podemos pretender.