Diferència entre revisions de la pàgina «Transcendent»
De Wikisofia
m (bot: -vegeu la citació +veg. citació) |
m (bot: - el d'[[Autor:Spinoza, + el de [[Autor:Spinoza,) |
||
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí ''transcendens'', allò que sobrepassa o supera)</small> | <small>(del llatí ''transcendens'', allò que sobrepassa o supera)</small> | ||
− | En general, el suprasensible, o allò que té o al que es dóna [[transcendència|transcendència]], entenent per tal el trobar-se situat més enllà, en un sentit o un altre, de l' [[experiència|experiència]] del món [[sensible|sensible]]. «[[Déu|Déu]]», per exemple, és un ser transcendent, perquè està més enllà de l'univers, o no pertany a l'univers. Hi ha, no obstant això, sistemes filosòfics, com el | + | En general, el suprasensible, o allò que té o al que es dóna [[transcendència|transcendència]], entenent per tal el trobar-se situat més enllà, en un sentit o un altre, de l'[[experiència|experiència]] del món [[sensible|sensible]]. «[[Déu|Déu]]», per exemple, és un ser transcendent, perquè està més enllà de l'univers, o no pertany a l'univers. Hi ha, no obstant això, sistemes filosòfics, com el de [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], que es remeten a un Déu immanent a l'univers. [[immanència, immanent|Immanent]] és, així, l'oposat a transcendent. És habitual referir-se a les qüestions religioses com trascendents, i fins i tot pot dir-se que són preguntes trascendents algunes de les qüestions tradicionals de la metafísica, com, per exemple, «Per què existeix alguna cosa i no més aviat no-res?», o «Per què existeix el món?»; alguns diuen també «teològiques». En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], és allò que pot ser pensat, però no conegut, perquè transcendeix els límits de l'experiència possible ([[Recurs:cita Kant 7|veg. citació]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió de 09:39, 15 oct 2017
(del llatí transcendens, allò que sobrepassa o supera)
En general, el suprasensible, o allò que té o al que es dóna transcendència, entenent per tal el trobar-se situat més enllà, en un sentit o un altre, de l'experiència del món sensible. «Déu», per exemple, és un ser transcendent, perquè està més enllà de l'univers, o no pertany a l'univers. Hi ha, no obstant això, sistemes filosòfics, com el de Spinoza, que es remeten a un Déu immanent a l'univers. Immanent és, així, l'oposat a transcendent. És habitual referir-se a les qüestions religioses com trascendents, i fins i tot pot dir-se que són preguntes trascendents algunes de les qüestions tradicionals de la metafísica, com, per exemple, «Per què existeix alguna cosa i no més aviat no-res?», o «Per què existeix el món?»; alguns diuen també «teològiques». En Kant, és allò que pot ser pensat, però no conegut, perquè transcendeix els límits de l'experiència possible (veg. citació).