Transcendent

 (del llatí transcendens, allò que sobrepassa o supera)

En general, el suprasensible, o allò que té o al que es dóna transcendència, entenent per tal el trobar-se situat més enllà, en un sentit o un altre, de l'experiència del món sensible. «Déu», per exemple, és un ser transcendent, perquè està més enllà de l'univers, o no pertany a l'univers. Hi ha, no obstant això, sistemes filosòfics, com el de Spinoza, que es remeten a un Déu immanent a l'univers. Immanent és, així, l'oposat a transcendent. És habitual referir-se a les qüestions religioses com trascendents, i fins i tot pot dir-se que són preguntes trascendents algunes de les qüestions tradicionals de la metafísica, com, per exemple, «Per què existeix alguna cosa i no més aviat no-res?», o «Per què existeix el món?»; alguns diuen també «teològiques». En Kant, és allò que pot ser pensat, però no conegut, perquè transcendeix els límits de l'experiència possible (veg. citació).