Diferència entre revisions de la pàgina «Opinió pública»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} En tant que coneixement canviant i sense plenes garanties de veracitat, l'opinió és fonamentalment subjectiva i, en...».) |
m (bot: - per dites mitjanes. + per aquests mitjans.) |
||
| (3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En tant que [[coneixement|coneixement]] canviant i sense plenes garanties de veracitat, l'[[opinió|opinió]] és fonamentalment subjectiva i, en general, està fortament sotmesa a pressió social. L'anomenada opinió pública consisteix en el resultat estadístic de la conjunció de les diverses opinions particulars existents en una determinada societat, en la qual, d'altra banda, aquesta mateixa opinió efectua un procés de [[feed-back |retroalimentació]], guanyant adeptes a l'opinió majoritària. D'aquí el gran interès dels mitjans de comunicació de masses en el control de l'opinió i en la seva | + | En tant que [[coneixement|coneixement]] canviant i sense plenes garanties de veracitat, l'[[opinió|opinió]] és fonamentalment subjectiva i, en general, està fortament sotmesa a pressió social. L'anomenada opinió pública consisteix en el resultat estadístic de la conjunció de les diverses opinions particulars existents en una determinada societat, en la qual, d'altra banda, aquesta mateixa opinió efectua un procés de [[feed-back |retroalimentació]], guanyant adeptes a l'opinió majoritària. D'aquí el gran interès dels mitjans de comunicació de masses en el control de l'opinió i en la seva direcció. |
| − | En la història de la filosofia la noció d'opinió pública es remunta a [[Autor:Maquiavel, Nicolau|Maquiavel]], que la denomina ''publica voce,'' i l'eleva a rang de categoria important per a la direcció política. En canvi, [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], investigador de les [[ideologia|ideologies]], desconfiava de l'opinió pública, ja que considerava que està en funció dels interessos, capaços de desvirtuar la veritat. De fet, una autèntica opinió pública pressuposa una permanent discussió pública, i una autèntica informació. Però, si anteriorment la falta de mitjans de comunicació dificultava la percepció d'una hipotètica opinió pública, en l'actualitat, el poder dels mitjans de comunicació, capaços de filtrar les informacions i de determinar què es publica o què no es publica, pot conduir al fet que el que habitualment es coneix com a opinió pública, solament sigui | + | En la història de la filosofia la noció d'opinió pública es remunta a [[Autor:Maquiavel, Nicolau|Maquiavel]], que la denomina ''publica voce,'' i l'eleva a rang de categoria important per a la direcció política. En canvi, [[Autor:Helvétius, Claude-Adrien|Helvetius]], investigador de les [[ideologia|ideologies]], desconfiava de l'opinió pública, ja que considerava que està en funció dels interessos, capaços de desvirtuar la veritat. De fet, una autèntica opinió pública pressuposa una permanent discussió pública, i una autèntica informació. Però, si anteriorment la falta de mitjans de comunicació dificultava la percepció d'una hipotètica opinió pública, en l'actualitat, el poder dels mitjans de comunicació, capaços de filtrar les informacions i de determinar què es publica o què no es publica, pot conduir al fet que el que habitualment es coneix com a opinió pública, solament sigui l'«opinió publicada» per aquests mitjans. |
| − | A partir de 1920 es van començar a desenvolupar les enquestes d'opinió pública (iniciades per G. Gallup), la majoria de les vegades posades al servei de les empreses per adequar-se a les demandes del mercat. Posteriorment es va generalitzar aquest mètode cap a les enquestes polítiques, especialment en períodes electorals, però la mateixa publicació dels resultats d'aquestes consultes pot ser un factor coadjuvant en el procés de la formació de l'opinió pública. | + | A partir de 1920 es van començar a desenvolupar les enquestes d'opinió pública (iniciades per G. Gallup), la majoria de les vegades posades al servei de les empreses per a adequar-se a les demandes del mercat. Posteriorment es va generalitzar aquest mètode cap a les enquestes polítiques, especialment en períodes electorals, però la mateixa publicació dels resultats d'aquestes consultes pot ser un factor coadjuvant en el procés de la formació de l'opinió pública. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Sociologia}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 21:24, 13 oct 2017
En tant que coneixement canviant i sense plenes garanties de veracitat, l'opinió és fonamentalment subjectiva i, en general, està fortament sotmesa a pressió social. L'anomenada opinió pública consisteix en el resultat estadístic de la conjunció de les diverses opinions particulars existents en una determinada societat, en la qual, d'altra banda, aquesta mateixa opinió efectua un procés de retroalimentació, guanyant adeptes a l'opinió majoritària. D'aquí el gran interès dels mitjans de comunicació de masses en el control de l'opinió i en la seva direcció.
En la història de la filosofia la noció d'opinió pública es remunta a Maquiavel, que la denomina publica voce, i l'eleva a rang de categoria important per a la direcció política. En canvi, Helvetius, investigador de les ideologies, desconfiava de l'opinió pública, ja que considerava que està en funció dels interessos, capaços de desvirtuar la veritat. De fet, una autèntica opinió pública pressuposa una permanent discussió pública, i una autèntica informació. Però, si anteriorment la falta de mitjans de comunicació dificultava la percepció d'una hipotètica opinió pública, en l'actualitat, el poder dels mitjans de comunicació, capaços de filtrar les informacions i de determinar què es publica o què no es publica, pot conduir al fet que el que habitualment es coneix com a opinió pública, solament sigui l'«opinió publicada» per aquests mitjans.
A partir de 1920 es van començar a desenvolupar les enquestes d'opinió pública (iniciades per G. Gallup), la majoria de les vegades posades al servei de les empreses per a adequar-se a les demandes del mercat. Posteriorment es va generalitzar aquest mètode cap a les enquestes polítiques, especialment en períodes electorals, però la mateixa publicació dels resultats d'aquestes consultes pot ser un factor coadjuvant en el procés de la formació de l'opinió pública.