Diferència entre revisions de la pàgina «Condillac, l'estàtua de»
De Wikisofia
| (Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Metàfora amb | + | Metàfora amb què [[Autor:Condillac, Étienne Bonnot, abat de|Condillac]], en el seu ''Tractat de les sensacions ''(1754), explica el seu mètode de reduir a [[sensació|sensacions]], no només els coneixements, sinó tot el que l'home és ([[Recurs:Condillac: metàfora de l'estàtua|veg. text]]). Considera a l'home com si fos una estàtua de marbre, només animada per un [[esperit|esperit]] mancat de tota [[idea|idea]], a la qual se li va obrint successivament [[sentit|sentit]] rere sentit –donant especial importància al del tacte–, mentre analitza pas a pas cada nova noció adquirida, i tots els desitjos, interessos i coneixements que van sorgint, fins a la constitució d'un home dotat de plena experiència. |
Ja en el seu temps se li va criticar a Condillac per falta d'originalitat en la idea, que semblen haver utilitzat abans que ell, almenys en forma semblant, Buffon i [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]]. | Ja en el seu temps se li va criticar a Condillac per falta d'originalitat en la idea, que semblen haver utilitzat abans que ell, almenys en forma semblant, Buffon i [[Autor:Diderot, Denis|Diderot]]. | ||
Revisió de 19:50, 13 oct 2017
Metàfora amb què Condillac, en el seu Tractat de les sensacions (1754), explica el seu mètode de reduir a sensacions, no només els coneixements, sinó tot el que l'home és (veg. text). Considera a l'home com si fos una estàtua de marbre, només animada per un esperit mancat de tota idea, a la qual se li va obrint successivament sentit rere sentit –donant especial importància al del tacte–, mentre analitza pas a pas cada nova noció adquirida, i tots els desitjos, interessos i coneixements que van sorgint, fins a la constitució d'un home dotat de plena experiència.
Ja en el seu temps se li va criticar a Condillac per falta d'originalitat en la idea, que semblen haver utilitzat abans que ell, almenys en forma semblant, Buffon i Diderot.