Diferència entre revisions de la pàgina «Exemple lògic de Thomas sobre sil·logismes»
De Wikisofia
m (bot: - del bo sil·logisme, + del bon sil·logisme,) |
|||
| Línia 32: | Línia 32: | ||
Bec o intent beure | Bec o intent beure | ||
| − | La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del | + | La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure). |
________________________________ | ________________________________ | ||
Revisió del 16:37, 13 oct 2017
El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la següent manera:
A. El bon sil·logisme
Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol
Això és alcohol
_______________________
Prenc la decisió de no beure
[...] L'home acrático contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B :
B. El mal sil·logisme
Beure alcohol és agradable
Això és alcohol
_______________________
Bec o intent beure
La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).
________________________________
G. Thomas, An Introduction to Ethics. Five Central Problems, Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}}