Pensament prelògic

Tesi sostinguda per l'antropòleg francès Lucien Lévy-Bruhl, qui, basant-se en una abundant documentació etnogràfica, va afirmar en Les funcions mentals de les societats inferiors (1910), i en La mentalitat primitiva (1922), que el pensament primitiu no és un estadi inferior del pensament racionalista civilitzat. Segons ell, tots dos es diferencien pel fet que el primer no es basa en els principis lògics tal com els entén el pensament racional civilitzat, sinó que es basa en el principi de participació. El pensament de les cultures mancades d'escriptura viola aparentment les nostres regles lògiques, i no es basa en el principi de no contradicció, però no per això deixa de tenir coherència. Es tracta d'una altra coherència, en la qual els somnis o els presagis, per exemple, participen d'un sistema mental que, segons Lévy-Bruhl és comú a tots els pobles ágrafos. Aquest pensament està ordenat segons el principi de participació i, en ell, no existeix cap diferència entre natural i sobrenatural (com ho proven els estudis de les creences màgic-religioses dels pobles primitius, si aquest estudi es fa des de la perspectiva emic). Amb aquesta tesi, Lévy-Bruhl manifestava el punt de vista de l'altre en exposar la que, segons ell, és una radical heterogeneïtat entre la mentalitat primitiva dels pobles mancats d'escriptura, i la mentalitat moderna. Aquella no és un estadi inferior sinó, simplement, diferent. Posteriorment, Lévy-Bruhl va corregir i va rectificar en part aquesta tesi, assenyalant que la diferència de característiques entre l'«ànima primitiva» i el pensament més desenvolupat no és una diferència de naturalesa, sinó de grau.

També l'etnòleg Lévi-Strauss assenyala aquesta diferència de grau, agrupant els caràcters del pensament primitiu sota el nom de «pensament salvatge», i assenyalant que aquest es regeix per una lògica de les qualitats sensibles que origina una ciència del concret. No obstant això, segons Lévi-Strauss (El pensament salvatge,1962), Lévy-Bruhl es va deixar portar per una excessiva èmfasi posada en l'anàlisi dels aspectes més emocionals de la mentalitat primitiva, que li va impedir adonar-se que aquest tipus de pensament també incorpora les mateixes funcions lògiques de la mentalitat moderna. En les catalogacions de fenòmens naturals efectuades en les classificacions totémicas apareixen, segons Lévi-Strauss, les mateixes estructures lògiques que en qualsevol classificació pròpia de la mentalitat moderna, i fins i tot els mites revelen una lògica estructurada.