Recurs:Rawls, John: deures envers els animals

deures envers els animals

Finalment, recordem aquí els límits d'una teoria de la justícia. No solament es deixen a un costat molts aspectes de la moralitat, sinó que tampoc es facilita cap descripció de la conducta recta en relació amb els animals i amb la resta de la naturalesa. Una concepció de la justícia, no és més que una part d'una visió moral. Encara que jo no he sostingut que la capacitat d'un sentit de la justícia sigui necessària per a tenir dret als serveis de la justícia, sembla que no se'ns exigeix, no obstant això, que es presti una estricta justícia a criatures que manquin d'aquesta capacitat. Però d'això no se segueix que no hi hagi, en absolut, exigències respecte a elles, ni en les nostres relacions amb l'ordre natural. Per descomptat, és injust conduir-se cruelment amb els animals, i la destrucció d'una espècie sencera pot ser un gran mal. La capacitat de sentiments de plaer i de dolor, i de les formes de vida que són capaces els animals, imposen, evidentment, deures de compassió i d'humanitat si escau. No intentaré explicar aquestes creences aquí considerades. Es troben fora del camp de la teoria de la justícia, i no sembla possible ampliar la doctrina contractual fins a incloure-les d'una manera natural. Una concepció correcta de les nostres relacions amb els animals i amb la naturalesa semblaria dependre d'una teoria de l'ordre natural i del nostre lloc en ell. Una de les tasques de la metafísica és elaborar una visió del món, adequada a aquest propòsit; identificaria i sistematitzaria les veritats decisives per a aquestes qüestions.

Teoría de la justicia,FCE, México 1993, p. 565-566.

---

Original en castellà

deberes para con los animales

Por último, recordemos aquí los límites de una teoría de la justicia. No solamente se dejan a un lado muchos aspectos de la moralidad, sino que tampoco se facilita ninguna descripción de la conducta recta en relación con los animales y con el resto de la naturaleza. Una concepción de la justicia, no es más que una parte de una visión moral. Aunque yo no he sostenido que la capacidad de un sentido de la justicia sea necesaria para tener derecho a los servicios de la justicia, parece que no se nos exige, sin embargo, que se preste una estricta justicia a criaturas que carezcan de esta capacidad. Pero de esto no se sigue que no haya, en absoluto, exigencias respecto a ellas, ni en nuestras relaciones con el orden natural. Desde luego, es injusto conducirse cruelmente con los animales, y la destrucción de una especie entera puede ser un gran mal. La capacidad de sentimientos de placer y de dolor, y de las formas de vida de que son capaces los animales, imponen, evidentemente, deberes de compasión y de humanidad en su caso. No intentaré explicar estas creencias aquí consideradas. Se hallan fuera del campo de la teoría de la justicia, y no parece posible ampliar la doctrina contractual hasta incluirlas de un modo natural. Una concepción correcta de nuestras relaciones con los animales y con la naturaleza parecería depender de una teoría del orden natural y de nuestro lugar en él. Una de las tareas de la metafísica es elaborar una visión del mundo, adecuada a este propósito; identificaría y sistematizaría las verdades decisivas para estas cuestiones.