Diferència entre revisions de la pàgina «Chomsky: la gramàtica universal»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Chomsky: l...».) |
m (bot: - per determinar la + per a determinar la) |
||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Tornem ara a l'estudi de la competència subjacent i considerem el problema general de com pot establir-se un acoblament del so i del significat. Com alguna cosa preliminar a aquesta investigació sobre la gramàtica universal, hem de preguntar-nos de quina manera el so i el significat han d'estar representats. ja que estem interessats en les llengües humanes en general, tals sistemes de representació han de ser independents de qualsevol llengua en particular. En altres paraules: hem de desenvolupar una fonètica universal i una semàntica universal que delimitin respectivament el conjunt de senyals possibles i el conjunt de representacions semàntiques possibles per a qualsevol llengua humana. Llavors serà possible parlar d'una llengua com un acoblament particular de senyals i representacions semàntiques, i a més també serà possible investigar les regles que estableixen aquest acoblament. Per tant la nostra revisió de les propietats generals del llenguatge tindrà tres parts naturals: la de la fonètica universal, la de la semàntica universal i la del sistema relacionador de la gramàtica universal. Les dues primeres parts impliquen la representació d'una forma i un contingut semàntics idealitzats; la teoria de la gramàtica universal es preocuparà dels mecanismes usats en les llengües naturals per determinar la forma d'una oració i del seu contingut semàntic. | + | Tornem ara a l'estudi de la competència subjacent i considerem el problema general de com pot establir-se un acoblament del so i del significat. Com alguna cosa preliminar a aquesta investigació sobre la gramàtica universal, hem de preguntar-nos de quina manera el so i el significat han d'estar representats. ja que estem interessats en les llengües humanes en general, tals sistemes de representació han de ser independents de qualsevol llengua en particular. En altres paraules: hem de desenvolupar una fonètica universal i una semàntica universal que delimitin respectivament el conjunt de senyals possibles i el conjunt de representacions semàntiques possibles per a qualsevol llengua humana. Llavors serà possible parlar d'una llengua com un acoblament particular de senyals i representacions semàntiques, i a més també serà possible investigar les regles que estableixen aquest acoblament. Per tant la nostra revisió de les propietats generals del llenguatge tindrà tres parts naturals: la de la fonètica universal, la de la semàntica universal i la del sistema relacionador de la gramàtica universal. Les dues primeres parts impliquen la representació d'una forma i un contingut semàntics idealitzats; la teoria de la gramàtica universal es preocuparà dels mecanismes usats en les llengües naturals per a determinar la forma d'una oració i del seu contingut semàntic. |
| − | {{Ref|Ref=''El | + | {{Ref|Ref=''El lenguaje y el entendimiento'', Seix Barral, Barcelona 1977, 2ª ed., p. 202.|Títol=El lenguaje y el entendimiento|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 10:23, 13 oct 2017
Tornem ara a l'estudi de la competència subjacent i considerem el problema general de com pot establir-se un acoblament del so i del significat. Com alguna cosa preliminar a aquesta investigació sobre la gramàtica universal, hem de preguntar-nos de quina manera el so i el significat han d'estar representats. ja que estem interessats en les llengües humanes en general, tals sistemes de representació han de ser independents de qualsevol llengua en particular. En altres paraules: hem de desenvolupar una fonètica universal i una semàntica universal que delimitin respectivament el conjunt de senyals possibles i el conjunt de representacions semàntiques possibles per a qualsevol llengua humana. Llavors serà possible parlar d'una llengua com un acoblament particular de senyals i representacions semàntiques, i a més també serà possible investigar les regles que estableixen aquest acoblament. Per tant la nostra revisió de les propietats generals del llenguatge tindrà tres parts naturals: la de la fonètica universal, la de la semàntica universal i la del sistema relacionador de la gramàtica universal. Les dues primeres parts impliquen la representació d'una forma i un contingut semàntics idealitzats; la teoria de la gramàtica universal es preocuparà dels mecanismes usats en les llengües naturals per a determinar la forma d'una oració i del seu contingut semàntic.
| El lenguaje y el entendimiento, Seix Barral, Barcelona 1977, 2ª ed., p. 202. |
Original en castellà
Volvamos ahora al estudio de la competencia subyacente y consideremos el problema general de cómo puede establecerse un acoplamiento del sonido y del significado. Como algo preliminar a esta investigación sobre la gramática universal, tenemos que preguntarnos de qué manera el sonido y el significado tienen que estar representados. Puesto que estamos interesados en las lenguas humanas en general, tales sistemas de representación tienen que ser independientes de cualquier lengua en particular. En otras palabras: tenemos que desarrollar una fonética universal y una semántica universal que delimiten respectivamente el conjunto de señales posibles y el conjunto de representaciones semánticas posibles para cualquier lengua humana. Entonces será posible hablar de una lengua como un acoplamiento particular de señales y representaciones semánticas, y además también será posible investigar las reglas que establecen este acoplamiento. Por consiguiente nuestra revisión de las propiedades generales del lenguaje tendrá tres partes naturales: la de la fonética universal, la de la semántica universal y la del sistema relacionador de la gramática universal. Las dos primeras partes implican la representación de una forma y un contenido semánticos idealizados; la teoría de la gramática universal se preocupará de los mecanismos usados en las lenguas naturales para determinar la forma de una oración y de su contenido semántico.