Recurs:Bergson: l'homo faber

A quin temps fem remuntar l'aparició de l'home sobre la terra? Indubtablement, a aquell en què es van fabricar les primeres armes, els primers útils. [...] Veurem que al costat de molts actes explicables per la imitació, o per l'associació automàtica d'imatges, els cal no dubtem a declarar intel·ligents; figuren en primera línia els que testimonien un pensament de fabricació, ja perquè l'animal arriba a fabricar ell mateix un bast instrument ja perquè utilitza en el seu profit un instrument fabricat per l'home. [...] Sens dubte, hi ha intel·ligència allí on hi ha també inferència; però la inferència, que consisteix en una flexió de l'experiència passada en el sentit de l'experiència present, és ja un començament d'invenció. La invenció es fa completa quan es materialitza en un instrument fabricat. A això tendeix la intel·ligència dels animals com a un ideal. I si, d'ordinari, no aconsegueix a fabricar objectes artificials i a servir-se d'ells, es prepara en aquest sentit per les variacions mateixes que executa sobre els instints que li són subministrats per la naturalesa. Pel que fa a la intel·ligència humana, no s'ha fet notar el bastant que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita entorn de la fabricació i utilització d'instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats a adonar-nos d'això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d'ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt temps a les circumstàncies per les quals estaven fets, de manera que els efectes profunds d'una invenció es deixen veure quan hem perdut ja de vista la novetat. Ha passat un segle des de l'invent de la màquina de vapor i encara comencem a experimentar la sacsejada que ens ha produït. La revolució que ha operat en la indústria ha alterat les relacions entre els homes. Sorgeixen noves idees i sentiments nous són a punt de néixer. Dins de milers d'anys, quan la perspectiva del passat no es percebi sinó en grans línies, les nostres guerres i les nostres revolucions explicaran poc, suposant que existeixi el record d'elles; però de la màquina de vapor, amb el seu festeig d'invencions de tot gènere, es parlarà potser com es parla del bronze o de la pedra tallada; servirà per a definir una edat. Si poguéssim prescindir del nostre orgull, si per a definir la nostra espècie ens atinguéssim estrictament al que la història i la prehistòria ens presenten com a característica constant de l'home i de la intel·ligència, no parlaríem de l'home com a homo sapiens, sinó com homo faber. En definitiva, la intel·ligència, considerada en el que sembla ser la seva marxa original, és la facultat de fabricar instruments artificials, en particular útils per a fer útils, i variar indefinidament la seva fabricació.

La evolución creadora, En Obras escogidas, Aguilar, México 1963. p. 557-558. Traducción de José Antonio Miguez, (p. 602-605 de las Oeuvres, PUF, París 1959).

---

Original en castellà

¿A qué tiempo hacemos remontar la aparición del hombre sobre la tierra? Indudablemente, a aquel en que se fabricaron las primeras armas, los primeros útiles. [...] Veremos que al lado de muchos actos explicables por la imitación, o por la asociación automática de imágenes, los hay que no dudamos en declarar inteligentes; figuran en primera línea los que testimonian un pensamiento de fabricación, ya porque el animal llegue a fabricar él mismo un basto instrumento ya porque utilice en su provecho un instrumento fabricado por el hombre. [...] Sin duda, hay inteligencia allí donde hay también inferencia; pero la inferencia, que consiste en una flexión de la experiencia pasada en el sentido de la experiencia presente, es ya un comienzo de invención. La invención se hace completa cuando se materializa en un instrumento fabricado. A esto tiende la inteligencia de los animales como a un ideal. Y si, de ordinario, no alcanza a fabricar objetos artificiales y a servirse de ellos, se prepara en este sentido por las variaciones mismas que ejecuta sobre los instintos que le son suministrados por la naturaleza. En lo que se refiere a la inteligencia humana, no se ha hecho notar lo bastante que la invención mecánica ha sido su paso esencial y que todavía hoy nuestra vida social gravita en torno a la fabricación y utilización de instrumentos artificiales que las invenciones que jalonan la ruta del progreso han trazado también su dirección. Tenemos dificultades en darnos cuenta de ello, porque las modificaciones de la humanidad retrasan de ordinario las transformaciones de sus útiles. Nuestros hábitos individuales e incluso sociales sobreviven mucho tiempo a las circunstancias para las que estaban hechos, de suerte que los efectos profundos de una invención se dejan ver cuando hemos perdido ya de vista la novedad. Ha pasado un siglo desde el invento de la máquina de vapor y aún comenzamos a experimentar la sacudida que nos ha producido. La revolución que ha operado en la industria ha alterado las relaciones entre los hombres. Surgen nuevas ideas y sentimientos nuevos están a punto de nacer. Dentro de miles de años, cuando la perspectiva del pasado no se perciba sino en grandes líneas, nuestras guerras y nuestras revoluciones contarán poco, suponiendo que exista el recuerdo de ellas; pero de la máquina de vapor, con su cortejo de invenciones de todo género, se hablará quizá como se habla del bronce o de la piedra tallada; servirá para definir una edad. Si pudiésemos prescindir de nuestro orgullo, si para definir nuestra especie nos atuviésemos estrictamente a lo que la historia y la prehistoria nos presentan como característica constante del hombre y de la inteligencia, no hablaríamos del hombre como homo sapiens, sino como homo faber. En definitiva, la inteligencia, considerada en lo que parece ser su marcha original, es la facultad de fabricar instrumentos artificiales, en particular útiles para hacer útiles, y variar indefinidamente su fabricación.