Diferència entre revisions de la pàgina «Ayer: el principi de verificació (I)»
De Wikisofia
m (bot: - Per determinar si + Per a determinar si) |
|||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Per determinar si una sentència expressa una hipòtesi genuïna, adopto el que pot anomenar-se un principi de verificació modificat. Perquè no exigeixo per cert que una hipòtesi empírica hagi de ser verificable en forma concloent, sinó que hi hagi alguna experiència possible que sigui pertinent per a la determinació de la seva veritat o falsedat. Si una presumpta proposició no aconsegueix satisfer aquest principi, i no és una tautologia, llavors sostinc que és metafísica, i que per ser metafísica no és ni veritable ni falsa, sinó literalment sense sentit. Es trobarà que, d'acord amb aquest criteri, gran part del que habitualment es considera com a filosofia és metafísica, i en particular que no pot afirmar-se en forma significativa que hi ha un món no empíric de valors, o que els homes tenen ànimes immortals, o que hi ha un Déu transcendent. | + | Per a determinar si una sentència expressa una hipòtesi genuïna, adopto el que pot anomenar-se un principi de verificació modificat. Perquè no exigeixo per cert que una hipòtesi empírica hagi de ser verificable en forma concloent, sinó que hi hagi alguna experiència possible que sigui pertinent per a la determinació de la seva veritat o falsedat. Si una presumpta proposició no aconsegueix satisfer aquest principi, i no és una tautologia, llavors sostinc que és metafísica, i que per ser metafísica no és ni veritable ni falsa, sinó literalment sense sentit. Es trobarà que, d'acord amb aquest criteri, gran part del que habitualment es considera com a filosofia és metafísica, i en particular que no pot afirmar-se en forma significativa que hi ha un món no empíric de valors, o que els homes tenen ànimes immortals, o que hi ha un Déu transcendent. |
{{Ref|Ref=''Lenguaje, verdad y lógica'', Prefacio de la primera edición, Eudeba, Buenos Aires 1965, p. 17-18.|Títol=Lenguaje, verdad y lógica|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Lenguaje, verdad y lógica'', Prefacio de la primera edición, Eudeba, Buenos Aires 1965, p. 17-18.|Títol=Lenguaje, verdad y lógica|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 10:22, 13 oct 2017
Per a determinar si una sentència expressa una hipòtesi genuïna, adopto el que pot anomenar-se un principi de verificació modificat. Perquè no exigeixo per cert que una hipòtesi empírica hagi de ser verificable en forma concloent, sinó que hi hagi alguna experiència possible que sigui pertinent per a la determinació de la seva veritat o falsedat. Si una presumpta proposició no aconsegueix satisfer aquest principi, i no és una tautologia, llavors sostinc que és metafísica, i que per ser metafísica no és ni veritable ni falsa, sinó literalment sense sentit. Es trobarà que, d'acord amb aquest criteri, gran part del que habitualment es considera com a filosofia és metafísica, i en particular que no pot afirmar-se en forma significativa que hi ha un món no empíric de valors, o que els homes tenen ànimes immortals, o que hi ha un Déu transcendent.
| Lenguaje, verdad y lógica, Prefacio de la primera edición, Eudeba, Buenos Aires 1965, p. 17-18. |
Original en castellà
Para determinar si una sentencia expresa una hipótesis genuina, adopto lo que puede llamarse un principio de verificación modificado. Porque no exijo por cierto que una hipótesis empírica deba ser verificable en forma concluyente, sino que haya alguna experiencia posible que sea pertinente para la determinación de su verdad o falsedad. Si una presunta proposición no consigue satisfacer este principio, y no es una tautología, entonces sostengo que es metafísica, y que por ser metafísica no es ni verdadera ni falsa, sino literalmente sin sentido. Se hallará que, de acuerdo con este criterio, gran parte de lo que habitualmente se considera como filosofía es metafísica, y en particular que no puede afirmarse en forma significativa que hay un mundo no empírico de valores, o que los hombres tienen almas inmortales, o que hay un Dios trascendente.
Lenguaje, verdad y lógica, Prefacio de la primera edición, Eudeba, Buenos Aires 1965, p. 17-18.