Diferència entre revisions de la pàgina «Noema»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "nóesis" a "noesi") |
m (bot: - per diferenciar un + per a diferenciar un) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(en grec [[Grec::νόημα]], el concebut o pensat, el concepte en sentit passiu, per oposició a ''noesi'', comprensió i intel·lecció'', ''en sentit actiu)</small> | <small>(en grec [[Grec::νόημα]], el concebut o pensat, el concepte en sentit passiu, per oposició a ''noesi'', comprensió i intel·lecció'', ''en sentit actiu)</small> | ||
| − | Terme que [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] utilitza, en la seva anàlisi fenomenològic dels continguts de [[consciència|consciència]], per diferenciar un aspecte «noètic» d'un aspecte «noemàtic». El primer aspecte, que procedeix de [[noesi|''noesi'']], es refereix a la vivència o fet en si de la consciència, mentre que el segon, de noema, es refereix al sentit o al contingut de la vivència de la consciència, a «allò al fet que es refereix», tant si és real com a ideal. | + | Terme que [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] utilitza, en la seva anàlisi fenomenològic dels continguts de [[consciència|consciència]], per a diferenciar un aspecte «noètic» d'un aspecte «noemàtic». El primer aspecte, que procedeix de [[noesi|''noesi'']], es refereix a la vivència o fet en si de la consciència, mentre que el segon, de noema, es refereix al sentit o al contingut de la vivència de la consciència, a «allò al fet que es refereix», tant si és real com a ideal. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 10:19, 13 oct 2017
(en grec νόημα, el concebut o pensat, el concepte en sentit passiu, per oposició a noesi, comprensió i intel·lecció, en sentit actiu)
Terme que Husserl utilitza, en la seva anàlisi fenomenològic dels continguts de consciència, per a diferenciar un aspecte «noètic» d'un aspecte «noemàtic». El primer aspecte, que procedeix de noesi, es refereix a la vivència o fet en si de la consciència, mentre que el segon, de noema, es refereix al sentit o al contingut de la vivència de la consciència, a «allò al fet que es refereix», tant si és real com a ideal.