Diferència entre revisions de la pàgina «Il·lusió transcendental»
De Wikisofia
m (bot: - per comprendre el + per a comprendre el) |
m (bot: - per evitar-la, + per a evitar-la,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Engany necessari de la raó, que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] anomena també «aparença transcendental» –igual com no ens és possible no veure que la lluna és major en l'horitzó–, que consisteix a creure que podem ampliar l'abast de l'[[enteniment|enteniment]], en realitat limitat a l'[[experiència|experiència]] sensible, fins al coneixement de [[noümen|coses en si]], donant als principis (transcendentals) del coneixement un ús [[transcendent|transcendent]]. A la «Dialèctica transcendental», segona part de la «Lògica transcendental» de la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], li incumbeix, en qualitat de «lògica de la il·lusió», tractar de la il·lusió transcendental de la raó, no per evitar-la, sinó per a comprendre el seu engany ([[Recurs:Kant: il·lusió transcendental|veg. text]]). | + | Engany necessari de la raó, que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] anomena també «aparença transcendental» –igual com no ens és possible no veure que la lluna és major en l'horitzó–, que consisteix a creure que podem ampliar l'abast de l'[[enteniment|enteniment]], en realitat limitat a l'[[experiència|experiència]] sensible, fins al coneixement de [[noümen|coses en si]], donant als principis (transcendentals) del coneixement un ús [[transcendent|transcendent]]. A la «Dialèctica transcendental», segona part de la «Lògica transcendental» de la [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']], li incumbeix, en qualitat de «lògica de la il·lusió», tractar de la il·lusió transcendental de la raó, no per a evitar-la, sinó per a comprendre el seu engany ([[Recurs:Kant: il·lusió transcendental|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 10:13, 13 oct 2017
Engany necessari de la raó, que Kant anomena també «aparença transcendental» –igual com no ens és possible no veure que la lluna és major en l'horitzó–, que consisteix a creure que podem ampliar l'abast de l'enteniment, en realitat limitat a l'experiència sensible, fins al coneixement de coses en si, donant als principis (transcendentals) del coneixement un ús transcendent. A la «Dialèctica transcendental», segona part de la «Lògica transcendental» de la Crítica de la raó pura, li incumbeix, en qualitat de «lògica de la il·lusió», tractar de la il·lusió transcendental de la raó, no per a evitar-la, sinó per a comprendre el seu engany (veg. text).