Diferència entre revisions de la pàgina «Emoció»
De Wikisofia
m (bot: - emocions quan mecanismes + emocions en tant que mecanismes) |
m (bot: - per organitzar i + per a organitzar i) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
[[sensació|Sensació]] intensa o estat d'ànim intens, que es caracteritza per una forta commoció somàtica, que identifiquem o classifiquem amb diversos noms (por, alegria, pena, dolor, ansietat, etc., que es corresponen amb els noms donats als sentiments), i que incita a una [[conducta|conducta]] o comportament. Ve a ser com la part més somàtica del [[sentiment|sentiment]], amb el qual, d'altra banda, se li identifica en la pràctica. A tot aquest complex de característiques la [[psicologia|psicologia]] ho anomena ''conducta emocional''. La reacció somàtica s'inicia amb l'anomenat ''arousal'' psicofisiològic, o excitació, que es defineix com l'activació, pel sistema nerviós autònom, de tot el procés de descàrrega d'energia que suposa l'emoció deguda a un [[estímul|estímul]] (extern o intern) i es manifesta amb l'elevació de la vigilància i fenòmens d'augment de freqüència cardíaca, de pressió arterial (per la noradrenalina, constrictora dels gots, i factor coagulante de la sang) secreció de les glàndules suprarenals (d'adrenalina, estimuladora del cervell i del cor), resposta galvànica de la pell (RGP), o resposta electrodérmica i dilatació de la pupil·la. | [[sensació|Sensació]] intensa o estat d'ànim intens, que es caracteritza per una forta commoció somàtica, que identifiquem o classifiquem amb diversos noms (por, alegria, pena, dolor, ansietat, etc., que es corresponen amb els noms donats als sentiments), i que incita a una [[conducta|conducta]] o comportament. Ve a ser com la part més somàtica del [[sentiment|sentiment]], amb el qual, d'altra banda, se li identifica en la pràctica. A tot aquest complex de característiques la [[psicologia|psicologia]] ho anomena ''conducta emocional''. La reacció somàtica s'inicia amb l'anomenat ''arousal'' psicofisiològic, o excitació, que es defineix com l'activació, pel sistema nerviós autònom, de tot el procés de descàrrega d'energia que suposa l'emoció deguda a un [[estímul|estímul]] (extern o intern) i es manifesta amb l'elevació de la vigilància i fenòmens d'augment de freqüència cardíaca, de pressió arterial (per la noradrenalina, constrictora dels gots, i factor coagulante de la sang) secreció de les glàndules suprarenals (d'adrenalina, estimuladora del cervell i del cor), resposta galvànica de la pell (RGP), o resposta electrodérmica i dilatació de la pupil·la. | ||
| − | Les emocions serveixen per organitzar i orientar una conducta, encara que de vegades la impedeixen (si són emocions excessives o paralitzants, que excedeixen del llindar d'intensitat i tolerància per a una persona determinada), atès que actuen a manera de [[motivació|motivacions]] i suposen despesa d'energia. | + | Les emocions serveixen per a organitzar i orientar una conducta, encara que de vegades la impedeixen (si són emocions excessives o paralitzants, que excedeixen del llindar d'intensitat i tolerància per a una persona determinada), atès que actuen a manera de [[motivació|motivacions]] i suposen despesa d'energia. |
[[Autor:Darwin, Charles|Darwin]] va considerar biològicament útils les emocions en tant que mecanismes d'adaptació i supervivència de l'[[espècie|espècie]], en ''L'expressió de les emocions en els animals i en l'home ''(1872). Aquesta idea ha derivat en la més actual de considerar l'emoció com una defensa de l'organisme davant situacions d'emergència (W.B. Cannon). | [[Autor:Darwin, Charles|Darwin]] va considerar biològicament útils les emocions en tant que mecanismes d'adaptació i supervivència de l'[[espècie|espècie]], en ''L'expressió de les emocions en els animals i en l'home ''(1872). Aquesta idea ha derivat en la més actual de considerar l'emoció com una defensa de l'organisme davant situacions d'emergència (W.B. Cannon). | ||
Revisió del 10:10, 13 oct 2017
(del llatí emotio, acció de treure de lloc, commoció)
Sensació intensa o estat d'ànim intens, que es caracteritza per una forta commoció somàtica, que identifiquem o classifiquem amb diversos noms (por, alegria, pena, dolor, ansietat, etc., que es corresponen amb els noms donats als sentiments), i que incita a una conducta o comportament. Ve a ser com la part més somàtica del sentiment, amb el qual, d'altra banda, se li identifica en la pràctica. A tot aquest complex de característiques la psicologia ho anomena conducta emocional. La reacció somàtica s'inicia amb l'anomenat arousal psicofisiològic, o excitació, que es defineix com l'activació, pel sistema nerviós autònom, de tot el procés de descàrrega d'energia que suposa l'emoció deguda a un estímul (extern o intern) i es manifesta amb l'elevació de la vigilància i fenòmens d'augment de freqüència cardíaca, de pressió arterial (per la noradrenalina, constrictora dels gots, i factor coagulante de la sang) secreció de les glàndules suprarenals (d'adrenalina, estimuladora del cervell i del cor), resposta galvànica de la pell (RGP), o resposta electrodérmica i dilatació de la pupil·la.
Les emocions serveixen per a organitzar i orientar una conducta, encara que de vegades la impedeixen (si són emocions excessives o paralitzants, que excedeixen del llindar d'intensitat i tolerància per a una persona determinada), atès que actuen a manera de motivacions i suposen despesa d'energia.
Darwin va considerar biològicament útils les emocions en tant que mecanismes d'adaptació i supervivència de l'espècie, en L'expressió de les emocions en els animals i en l'home (1872). Aquesta idea ha derivat en la més actual de considerar l'emoció com una defensa de l'organisme davant situacions d'emergència (W.B. Cannon).