Diferència entre revisions de la pàgina «Ireneu de Lió»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Ireneo de Lyón }} Teòleg cristià, especialment conegut com a crític dels gnòstics i c...».) |
(per ser > perquè és) |
||
(4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{AutorWiki}} | {{AutorWiki}} | ||
{{Autor | {{Autor | ||
− | |Nom= | + | |Nom=Ireneu de Lió |
}} | }} | ||
− | [[teologia|Teòleg]] [[cristianisme|cristià]], especialment conegut com a crític dels [[gnosticisme|gnòstics]] i com a teòric del dogma trinitario. Originari de l'Àsia Menor, va arribar a ser bisbe de | + | [[teologia|Teòleg]] [[cristianisme|cristià]], especialment conegut com a crític dels [[gnosticisme|gnòstics]] i com a teòric del dogma trinitario. Originari de l'Àsia Menor, va arribar a ser bisbe de Lió durant la persecució de [[Autor:Marc Aureli|Marc Aureli]]. És el primer autor que parla d'un Nou [[Testament, Antic i Nou|Testament]] diferenciat de l'Antic Testament. Concep la trinitat a partir de considerar a [[Déu|Déu]] com a pare de totes les coses que conté eternament en si el Verb (el Fill) i la Saviesa (l'Esperit Sant). Aquesta naturalesa trinitaria es revela a través de l'entrada de Déu en la història. |
− | En la seva obra ''Exposició i refutació del fals coneixement,'' més coneguda com'' Adversus haereses | + | En la seva obra ''Exposició i refutació del fals coneixement,'' més coneguda com a ''Adversus haereses'', exposa i refuta les tesis dels gnòstics, i ofereix interès perquè és una de les fonts principals per a conèixer aquest corrent de pensament tal com la van formular Valentí, un dels seus principals iniciadors, juntament amb Basílides i Marció. Critica la tesi gnòstica segons la qual ha d'entendre's la naturalesa humana de Crist solament de forma simbòlica. Per a ell, com a cristià, Crist és, alhora, Déu i home veritable, i la redempció s'efectua precisament gràcies a l'encarnació del Verb diví. Aquesta redempció és possible perquè Crist és com un segon Adam. Mentre en el primer Adam va pecar tota la humanitat, a causa d'una unió mística entre el primer home i tots els seus descendents, en el sacrifici voluntari de Crist que, en tant que Verb diví recapitula en si tota la història, se salva també tota la humanitat que segueixi els seus ensenyaments. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Saint Irenaeus.jpg | |Imatge=Saint Irenaeus.jpg |
Revisió de 10:26, 12 oct 2017
Teòleg cristià, especialment conegut com a crític dels gnòstics i com a teòric del dogma trinitario. Originari de l'Àsia Menor, va arribar a ser bisbe de Lió durant la persecució de Marc Aureli. És el primer autor que parla d'un Nou Testament diferenciat de l'Antic Testament. Concep la trinitat a partir de considerar a Déu com a pare de totes les coses que conté eternament en si el Verb (el Fill) i la Saviesa (l'Esperit Sant). Aquesta naturalesa trinitaria es revela a través de l'entrada de Déu en la història.
En la seva obra Exposició i refutació del fals coneixement, més coneguda com a Adversus haereses, exposa i refuta les tesis dels gnòstics, i ofereix interès perquè és una de les fonts principals per a conèixer aquest corrent de pensament tal com la van formular Valentí, un dels seus principals iniciadors, juntament amb Basílides i Marció. Critica la tesi gnòstica segons la qual ha d'entendre's la naturalesa humana de Crist solament de forma simbòlica. Per a ell, com a cristià, Crist és, alhora, Déu i home veritable, i la redempció s'efectua precisament gràcies a l'encarnació del Verb diví. Aquesta redempció és possible perquè Crist és com un segon Adam. Mentre en el primer Adam va pecar tota la humanitat, a causa d'una unió mística entre el primer home i tots els seus descendents, en el sacrifici voluntari de Crist que, en tant que Verb diví recapitula en si tota la història, se salva també tota la humanitat que segueixi els seus ensenyaments.