Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'Elena. A»
De Wikisofia
m (Sofibot ha mogut Recurs:Cita d'Elena. A. a Recurs:Cita d'Elena. A) |
m (bot: - veure -en un sentit estricte- amb + veure –en un sentit estricte– amb) |
||
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{ | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Elena. A.|Idioma=Español}} |
− | |||
− | |||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Elena. A.|Idioma=Español}} | ||
− | Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure | + | Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure –en un sentit estricte– amb l'inductivisme ''naïve'' del Canceller Bacon; més aviat van desembocar en una concepció temptativa i probabilista de la ciència, en una concepció que avui denominaríem hipoteticodeductiva. |
{{Ref|Ref=A. Elena, ''A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica'', Alianza, Madrid 1989, p. 114|Cita=true}} | {{Ref|Ref=A. Elena, ''A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica'', Alianza, Madrid 1989, p. 114|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió de 15:09, 19 set 2017
Podem afirmar que els plantejaments metodològics i epistemològics dels homes de ciència (professionals o afeccionats) reunits entorn de la Royal Society poc o res van tenir a veure –en un sentit estricte– amb l'inductivisme naïve del Canceller Bacon; més aviat van desembocar en una concepció temptativa i probabilista de la ciència, en una concepció que avui denominaríem hipoteticodeductiva.
A. Elena, A hombros de gigantes. Estudios sobre la primera revolución científica, Alianza, Madrid 1989, p. 114 |
Original en castellà
Podemos afirmar que los planteamientos metodológicos y epistemológicos de los hombres de ciencia (profesionales o aficionados) reunidos en torno a la Royal Society poco o nada tuvieron que ver –en un sentido estricto– con el inductivismo naïve del Canciller Bacon; antes bien, desembocaron en una concepción tentativa y probabilista de la ciencia, en una concepción que hoy denominaríamos hipotético-deductiva.