Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: el principi de raó suficient»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - del com jutgem + del qual jutgem) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: el principi de raó suficient|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: el principi de raó suficient|Idioma=Español}} | ||
| − | Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de ''contradicció'', en virtut del | + | Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de ''contradicció'', en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de ''raó suficient'', en virtut del com considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, tot i que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes. |
{{Ref|Ref=''Monadología'', § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102).|Títol=Monadología|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Monadología'', § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102).|Títol=Monadología|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:42, 18 set 2017
Els nostres raonaments es funden en dos grans principis. Un és el de contradicció, en virtut del qual jutgem fals el que tanca contradicció, i veritable el que és oposat a, o contradictori amb, la falsedat. L'altre és el de raó suficient, en virtut del com considerem que no pot trobar-se cap fet veritable o existent ni cap enunciació veritable sense que hi hagi una raó suficient perquè sigui així i no d'una altra manera, tot i que aquestes raons ens puguin resultar, en la majoria dels casos, desconegudes.
| Monadología, § 32 (Pentalfa, Oviedo 1981, p. 101-102). |
Original en castellà
Nuestros razonamientos se fundan en dos grandes principios. Uno es el de contradicción, en virtud del cual juzgamos falso lo que encierra contradicción, y verdadero lo que es opuesto a, o contradictorio con, lo falso. El otro es el de razón suficiente, en virtud del cual consideramos que no puede hallarse ningún hecho verdadero o existente ni ninguna enunciación verdadera sin que haya una razón suficiente para que sea así y no de otro modo, aun cuando esas razones nos puedan resultar, en la mayoría de los casos, desconocidas.