Significat, criteri empirista del

És el mateix principi de verificabilitat, proposat pel neopositivisme no només com a criteri del caràcter científic d'un enunciat, sinó també com criteri de demarcació entre enunciats amb significat i enunciats sense significat, i, en general, entre el que és ciència i el que no ho és. Els únics enunciats científics i significatius són o enunciats analítics, propis de les ciències formals, com la matemàtica i la lògica, o els enunciats sintètics, o empírics, propis de les ciències fàctiques. Només aquests últims es refereixen a l'experiència i poden comparar-se amb els fets, sent els únics susceptibles de contrastació. L'experiència (l'experiment o l'observació) els confirma o desconfirma.

Aquest criteri, igual que el seu homònim, el principi de verificabilitat, ha anat variant la seva formulació amb el temps. Autors que sostenien la necessitat d'un criteri estricte o d'una verificació completa han passat –per la impossibilitat de sostenir la verificació estricta d'enunciats universals, com són les hipòtesis i les teories científiques– a defensar, no la verificació, sinó només la confirmació de les hipòtesis científiques mitjançant la comprovació de prediccions que es compleixen.

Una teoria científica, o un enunciat amb sentit, segons aquest últim criteri empirista, no pot estrictament verificar-se, però sí ser d'alguna manera confirmada per l'experiència.