Diferència entre revisions de la pàgina «Nietzsche: contra el pessimisme del ressentiment»
De Wikisofia
m (bot: - vida -aquests no són els signes distintius de les èpoques ''de ''major maldat del gènere humà: més aviat, ja que són plantes fangoses, apareixen tan sols quan existeix el pantà a la qual pertanyen-, + vida –aquests no són els signes di...) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: contra el pessimisme del ressentiment|Idioma=Español}} | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Nietzsche: contra el pessimisme del ressentiment|Idioma=Español}} |
| − | Amb aquests pensaments | + | Amb aquests pensaments –dit sigui de passada– no pretenc de cap manera ajudar als nostres pessimistes a portar aigua nova als seus malsonants i chirriantes molins del tedi vital; al contrari, cal fer constar expressament que, en aquella època en què la humanitat no s'avergonyia encara de la seva crueltat, la vida a la terra era més jovial que ara que existeixen pessimistes. L'enfosquiment del cel situat sobre l'home ha augmentat sempre en relació amb l'acreixement de la vergonya de l'home ''davant l'home. ''La cansada mirada pessimista, la desconfiança respecte a l'enigma de la vida, el glacial no de la nàusea sentida davant la vida –aquests no són els signes distintius de les èpoques ''de ''major maldat del gènere humà: més aviat, ja que són plantes fangoses, apareixen tan sols quan existeix el pantà a la qual pertanyen–, em refereixo a la moralització i al reblaniment malaltissos, gràcies als quals l'animal 'home' acaba per aprendre a avergonyir-se de tots els seus instints. |
| − | {{Ref|Ref=''La genealogia de la moral, '' | + | {{Ref|Ref=''La genealogia de la moral, ''Alianza, Madrid 1975, p. 76.|Títol=La genealogia de la moral, |Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:16, 17 set 2017
Amb aquests pensaments –dit sigui de passada– no pretenc de cap manera ajudar als nostres pessimistes a portar aigua nova als seus malsonants i chirriantes molins del tedi vital; al contrari, cal fer constar expressament que, en aquella època en què la humanitat no s'avergonyia encara de la seva crueltat, la vida a la terra era més jovial que ara que existeixen pessimistes. L'enfosquiment del cel situat sobre l'home ha augmentat sempre en relació amb l'acreixement de la vergonya de l'home davant l'home. La cansada mirada pessimista, la desconfiança respecte a l'enigma de la vida, el glacial no de la nàusea sentida davant la vida –aquests no són els signes distintius de les èpoques de major maldat del gènere humà: més aviat, ja que són plantes fangoses, apareixen tan sols quan existeix el pantà a la qual pertanyen–, em refereixo a la moralització i al reblaniment malaltissos, gràcies als quals l'animal 'home' acaba per aprendre a avergonyir-se de tots els seus instints.
| La genealogia de la moral, Alianza, Madrid 1975, p. 76. |
Original en castellà
Con estos pensamientos –dicho sea de pasada– no pretendo en modo alguno ayudar a nuestros pesimistas a llevar agua nueva a sus malsonantes y chirriantes molinos del tedio vital; al contrario, hay que hacer constar expresamente que, en aquella época en que la humanidad no se avergonzaba aún de su crueldad, la vida en la tierra era más jovial que ahora que existen pesimistas. El oscurecimiento del cielo situado sobre el hombre ha aumentado siempre en relación con el acrecentamiento de la vergüenza del hombre ante el hombre. La cansada mirada pesimista, la desconfianza respecto al enigma de la vida, el glacial no de la náusea sentida ante la vida –éstos no son los signos distintivos de las épocas de mayor maldad del género humano: antes bien, puesto que son plantas cenagosas, aparecen tan sólo cuando existe la ciénaga a la que pertenecen–, me refiero a la moralización y al reblandecimiento enfermizos, gracias a los cuales el animal 'hombre' acaba por aprender a avergonzarse de todos sus instintos.