Diferència entre revisions de la pàgina «Juan .David García Bacca: filosofia i economia»
De Wikisofia
m (bot: - problemàtica -feroçment real i indigestable per les seves tragaderas- de + problemàtica –feroçment real i indigestable per les seves tragaderas– de) |
|||
| (4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
}} | }} | ||
| Línia 6: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Veient Déu que els filòsofs no havien fet de la filosofia sinó camp de disquisicions sobre l'ésser i no ser, principi i causa, substància i accident, subjecte i objecte, potència i acte, essència i existència..., es va decidir Déu a donar-la, fa cosa d'un segle, a l'esquerra hegeliana, al materialisme dialèctic, qui va fer el que s'havia de fer en filosofia: lliurar-la al poble, a la humanitat, és a dir, als pobres, als seus problemes de vida o mort, treball i terra, classe i lluita, victòria sobre enajenamiento i despulla, objectivació i | + | Veient Déu que els filòsofs no havien fet de la filosofia sinó camp de disquisicions sobre l'ésser i no ser, principi i causa, substància i accident, subjecte i objecte, potència i acte, essència i existència..., es va decidir Déu a donar-la, fa cosa d'un segle, a l'esquerra hegeliana, al materialisme dialèctic, qui va fer el que s'havia de fer en filosofia: lliurar-la al poble, a la humanitat, és a dir, als pobres, als seus problemes de vida o mort, treball i terra, classe i lluita, victòria sobre enajenamiento i despulla, objectivació i reïficació, economia i sociologia. I ara es passen la vida fenomenòlegs, historicistes i existencialistes no precisament pregant a Déu –en qui no solen creure o, almenys, creuen que Déu fa oïdes sordes a tals precs, tardans i insinceros–, sinó tractant, una mica vergonyosament, d'incardinar als seus sistemes la problemàtica –feroçment real i indigestable per les seves tragaderas– de terra, treball, capital, alienació, reïficació, humanisme..., amb vagues, no comprometedores i bizqueantes sociologies. |
{{Ref|Ref=''Filosofía y economía'', en «Índice» 166 (1962); citado por Abellán, J. L., ''Filosofía española en América (1936-1966)'', Guadarrama, Madrid 1966, p. 223.|Títol=Filosofía y economía'', en «Índice» 166 (1962); citado por Abellán, J. L., ''Filosofía española en América (1936-1966)|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Filosofía y economía'', en «Índice» 166 (1962); citado por Abellán, J. L., ''Filosofía española en América (1936-1966)'', Guadarrama, Madrid 1966, p. 223.|Títol=Filosofía y economía'', en «Índice» 166 (1962); citado por Abellán, J. L., ''Filosofía española en América (1936-1966)|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 17:16, 17 set 2017
Veient Déu que els filòsofs no havien fet de la filosofia sinó camp de disquisicions sobre l'ésser i no ser, principi i causa, substància i accident, subjecte i objecte, potència i acte, essència i existència..., es va decidir Déu a donar-la, fa cosa d'un segle, a l'esquerra hegeliana, al materialisme dialèctic, qui va fer el que s'havia de fer en filosofia: lliurar-la al poble, a la humanitat, és a dir, als pobres, als seus problemes de vida o mort, treball i terra, classe i lluita, victòria sobre enajenamiento i despulla, objectivació i reïficació, economia i sociologia. I ara es passen la vida fenomenòlegs, historicistes i existencialistes no precisament pregant a Déu –en qui no solen creure o, almenys, creuen que Déu fa oïdes sordes a tals precs, tardans i insinceros–, sinó tractant, una mica vergonyosament, d'incardinar als seus sistemes la problemàtica –feroçment real i indigestable per les seves tragaderas– de terra, treball, capital, alienació, reïficació, humanisme..., amb vagues, no comprometedores i bizqueantes sociologies.
| Filosofía y economía, en «Índice» 166 (1962); citado por Abellán, J. L., Filosofía española en América (1936-1966), Guadarrama, Madrid 1966, p. 223. |
Original en castellà
Viendo Dios que los filósofos no habían hecho de la filosofía sino campo de disquisiciones sobre el ser y no ser, principio y causa, sustancia y accidente, sujeto y objeto, potencia y acto, esencia y existencia..., se decidió Dios a darla, hace cosa de un siglo, a la izquierda hegeliana, al materialismo dialéctico, quien hizo lo que se debía hacer en filosofía: entregarla al pueblo, a la humanidad, es decir, a los pobres, a sus problemas de vida o muerte, trabajo y tierra, clase y lucha, victoria sobre enajenamiento y despojo, objetivación y cosificación, economía y sociología. Y ahora se pasan la vida fenomenólogos, historicistas y existencialistas no precisamente rogando a Dios –en quien no suelen creer o, al menos, creen que Dios hace oídos sordos a tales ruegos, tardíos e insinceros–, sino tratando, un poco vergonzosamente, de incardinar a sus sistemas la problemática –ferozmente real e indigestable para sus tragaderas– de tierra, trabajo, capital, alienación, cosificación, humanismo..., con vagas, no comprometedoras y bizqueantes sociologías.