Diferència entre revisions de la pàgina «Turing, Alan Mathison»
De Wikisofia
m (bot: - col·loquen -malgrat la seva curta vida- a + col·loquen –malgrat la seva curta vida– a) |
m (bot: - bilitat|decidible]] -computable- en + bilitat|decidible]] –computable– en) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Turing | |Cognom=Turing | ||
}} | }} | ||
| − | Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre [[lògica, història de la|lògica matemàtica]] li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és ''On Computable Numbers'' [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] sobre si existeix un [[algorisme|algorisme]] capaç de determinar si un enunciat és [[decidibilitat|decidible]] | + | Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre [[lògica, història de la|lògica matemàtica]] li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és ''On Computable Numbers'' [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per [[Autor:Hilbert, David|Hilbert]] sobre si existeix un [[algorisme|algorisme]] capaç de determinar si un enunciat és [[decidibilitat|decidible]] –computable– en un sistema donat. La seva resposta a la qüestió, igualment negativa com la formulada una mica abans i independentment per [[Autor:Church, Alonzo|Alonzo Church]], és coneguda com [[tesi de Church-Turing|tesi de Church-Turing]] i al procediment ideal construït per Turing per demostrar-la, [[màquina de Turing|màquina de Turing]]; «algorisme» passa a significar el mateix que «computable», i «màquina de Turing» el mateix que «procediment algorítmic». Interessat pels computadors electrònics des del moment de la seva aparició, construeix -amb altres científics- durant la Segona Guerra Mundial el «Colossus», computador destinat a desxifrar codis secrets, i treballa després en computadors a la universitat de Manchester i en el National Physical Laboratory, on construeix el seu Automatic Computing Engine (ACE). En 1950 publica ''Computing machinery and Inteligence'', («Mind», 59, n. 236 [1950]) i publicat després en ''World of Mathematics IV'' (Nova York 1956), i traduït al castellà com ''Pot pensar una màquina? ''. L'experiment que suggereix dur a terme per decidir la qüestió rep el nom de «[[test de Turing]]». |
Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors. | Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors. | ||
Revisió del 21:27, 16 set 2017
Avís: El títol a mostrar «Alan Mathison Turing» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Turing, Alan Mathison».
Matemàtic anglès, nascut a Londres, els estudis del qual sobre lògica matemàtica li col·loquen –malgrat la seva curta vida– a l'altura de les grans renovadors en aquesta matèria. El seu estudi més important referent a això és On Computable Numbers [Sobre nombres computables], aparegut en 1937, amb el qual respon a la qüestió plantejada per Hilbert sobre si existeix un algorisme capaç de determinar si un enunciat és decidible –computable– en un sistema donat. La seva resposta a la qüestió, igualment negativa com la formulada una mica abans i independentment per Alonzo Church, és coneguda com tesi de Church-Turing i al procediment ideal construït per Turing per demostrar-la, màquina de Turing; «algorisme» passa a significar el mateix que «computable», i «màquina de Turing» el mateix que «procediment algorítmic». Interessat pels computadors electrònics des del moment de la seva aparició, construeix -amb altres científics- durant la Segona Guerra Mundial el «Colossus», computador destinat a desxifrar codis secrets, i treballa després en computadors a la universitat de Manchester i en el National Physical Laboratory, on construeix el seu Automatic Computing Engine (ACE). En 1950 publica Computing machinery and Inteligence, («Mind», 59, n. 236 [1950]) i publicat després en World of Mathematics IV (Nova York 1956), i traduït al castellà com Pot pensar una màquina? . L'experiment que suggereix dur a terme per decidir la qüestió rep el nom de «test de Turing».
Els estudis lògic-matemàtics de Turing representen el fonament teòric de la ciència dels computadors.