Diferència entre revisions de la pàgina «Principi d'indeterminació»
De Wikisofia
m (bot: - demostrar queel producte + demostrar que el producte) |
m (bot: - l'error -per ser tan petit- és + l'error –com que és tan petit– és) |
||
| (Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:heisenbe.gif|thumb|Werner Heisenberg]] | [[File:heisenbe.gif|thumb|Werner Heisenberg]] | ||
| − | Principi fonamental de la [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], també anomenat principi d'incertesa o relació d'indeterminació, que afirma que la inexactitud forma part natural del nostre [[coneixement|coneixement]] del món subatòmic. Segons la formulació de [[Autor:Heisenberg, Werner Karl|Werner Heisenberg]], en 1927, «no és possible determinar alhora la posició i la velocitat d'una partícula atòmica amb un grau de precisió arbitràriament fixat» ([[Recurs:cita Heisemberg 1|veg. citació]]). Heisenberg va demostrar que el producte d'ambdues imprecisions era igual o superior a un valor determinat (la constant de Planck'' h''), la qual cosa significa que és impossible conèixer amb suficient precisió la situació d'un estat físic en un instant determinat per poder predir la situació del mateix estat físic en un instant immediatament posterior. El principi d'indeterminació, per tant, suposa que en la [[real|realitat]] subatòmica no vige el [[determinisme|determinisme]] físic. En aquest domini, les lleis només aconsegueixen una formulació estadística ([[Recurs:A. Kojeve: la indeterminació|veg. text]]). Hi ha autors, inclòs el mateix Heisenberg, que estenen aquesta indeterminació quàntica també al món físic macroscòpic, amb l'excepció, no obstant això, que en aquest camp l'error | + | Principi fonamental de la [[mecànica quàntica|mecànica quàntica]], també anomenat principi d'incertesa o relació d'indeterminació, que afirma que la inexactitud forma part natural del nostre [[coneixement|coneixement]] del món subatòmic. Segons la formulació de [[Autor:Heisenberg, Werner Karl|Werner Heisenberg]], en 1927, «no és possible determinar alhora la posició i la velocitat d'una partícula atòmica amb un grau de precisió arbitràriament fixat» ([[Recurs:cita Heisemberg 1|veg. citació]]). Heisenberg va demostrar que el producte d'ambdues imprecisions era igual o superior a un valor determinat (la constant de Planck'' h''), la qual cosa significa que és impossible conèixer amb suficient precisió la situació d'un estat físic en un instant determinat per a poder predir la situació del mateix estat físic en un instant immediatament posterior. El principi d'indeterminació, per tant, suposa que en la [[real|realitat]] subatòmica no vige el [[determinisme|determinisme]] físic. En aquest domini, les lleis només aconsegueixen una formulació estadística ([[Recurs:A. Kojeve: la indeterminació|veg. text]]). Hi ha autors, inclòs el mateix Heisenberg, que estenen aquesta indeterminació quàntica també al món físic macroscòpic, amb l'excepció, no obstant això, que en aquest camp l'error –com que és tan petit– és pràcticament negligible. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió de 19:50, 16 set 2017
Principi fonamental de la mecànica quàntica, també anomenat principi d'incertesa o relació d'indeterminació, que afirma que la inexactitud forma part natural del nostre coneixement del món subatòmic. Segons la formulació de Werner Heisenberg, en 1927, «no és possible determinar alhora la posició i la velocitat d'una partícula atòmica amb un grau de precisió arbitràriament fixat» (veg. citació). Heisenberg va demostrar que el producte d'ambdues imprecisions era igual o superior a un valor determinat (la constant de Planck h), la qual cosa significa que és impossible conèixer amb suficient precisió la situació d'un estat físic en un instant determinat per a poder predir la situació del mateix estat físic en un instant immediatament posterior. El principi d'indeterminació, per tant, suposa que en la realitat subatòmica no vige el determinisme físic. En aquest domini, les lleis només aconsegueixen una formulació estadística (veg. text). Hi ha autors, inclòs el mateix Heisenberg, que estenen aquesta indeterminació quàntica també al món físic macroscòpic, amb l'excepció, no obstant això, que en aquest camp l'error –com que és tan petit– és pràcticament negligible.