Accions

Autor

Diferència entre revisions de la pàgina «Banfi, Antonio»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "Assajo" a "Assaig")
m (bot: - Martinetti -difusor de la filosofia alemanya a Itàlia- i + Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i)
Línia 4: Línia 4:
 
|Cognom=Banfi
 
|Cognom=Banfi
 
}}
 
}}
Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti -difusor de la filosofia alemanya a Itàlia- i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià de la [[Marburg, escola de|escola de Marburg]] i després del [[marxisme|marxisme]], va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: ''L'home copernicà ''(1950); ''La recerca de la realitat'' (2 vols.1959, obra pòstuma) i ''Assaigs sobre el marxisme ''(1960, pòstuma).
+
Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del [[neocriticisme|neocriticisme]] kantià de la [[Marburg, escola de|escola de Marburg]] i després del [[marxisme|marxisme]], va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]], va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: ''L'home copernicà ''(1950); ''La recerca de la realitat'' (2 vols.1959, obra pòstuma) i ''Assaigs sobre el marxisme ''(1960, pòstuma).
 
{{ImatgePrincipal
 
{{ImatgePrincipal
 
|Imatge=banfi.gif
 
|Imatge=banfi.gif

Revisió del 19:43, 16 set 2017

Banfi.gif

Avís: El títol a mostrar «Antonio Banfi» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Banfi, Antonio».

Filòsof italià, natural de Vimercate (Milà); deixeble de Piero Martinetti –difusor de la filosofia alemanya a Itàlia– i professor a les universitats de Gènova i Milà. Seguidor primer del neocriticisme kantià de la escola de Marburg i després del marxisme, va ser senador pel Partit Comunista Italià (PCI). De 1940 a 1950, va dirigir la revista «Studi filosofici» que, a més de vehicle de difusió de la fenomenologia de Husserl, va servir com a plataforma de debat d'idees marxistes. Entre les seves obres destaquen: L'home copernicà (1950); La recerca de la realitat (2 vols.1959, obra pòstuma) i Assaigs sobre el marxisme (1960, pòstuma).